‘La Vanguardia’, primer mitjà digital
LA Vanguardia va ser, el mes de maig passat, el mitjà digital amb més audiència a tot Espanya. Va sumar 23,41 milions d’usuaris únics, superant El País, que amb 23,23 milions va passar a la segona posició, seguit d’El Mundo, amb 21,70 milions de seguidors, gairebé dos per darrere de
La Vanguardia; d’Abc, amb 19,35 milions, i de 20 Minutos, amb 16,78 milions. Són dades de ComScore, la companyia de referència en aquesta mena de mesuraments.
És la primera ocasió en què el nostre diari accedeix al liderat digital espanyol. L’èxit és fruit d’un esforç empresarial i professional sostingut, que arriba després de la fusió de la redacció de paper i la digital. És també la conseqüència lògica de l’avenç gradual dels darrers mesos. La primera plaça es va assolir al maig, però té el seu origen en la resposta creixent dels lectors digitals expressada d’ençà de fa uns quants anys.
La Vanguardia va publicar el seu primer exemplar imprès en paper l’1 de febrer del 1881. Per tant, fa 138 anys que el diari és fidel a la seva cita amb el lector i ja s’acosta a l’edició número 50.000 –la d’avui és la 49.485–. Aquesta llarga experiència no ha estat mai renyida amb l’atenció a les innovacions tècniques, que sistemàticament ha anat incorporant a la seva oferta. El
web de La Vanguardia data del 1995 i ha anat creixent i millorant des d’aleshores fins a ser el que és ara: el més apreciat pels lectors de tot Espanya.
Volem subratllar la conjuntura en la qual s’ha assolit aquest lideratge: una etapa marcada per les eleccions generals de l’abril i per les municipals, autonòmiques i europees del maig, en la qual els principals focus d’atenció han tingut un marc estatal, el que ha permès que La Vanguardia revalidés la seva condició històrica de diari fet a Barcelona, líder destacat a Catalunya i amb un important seguiment i influència a tot Espanya.
Més enllà del que és merament quantitatiu, creiem que aquest èxit té també una important dimensió qualitativa. No debades és la conseqüència d’un rigor informatiu i d’un to editorial que ja no abunden en la premsa espanyola. És conseqüència, doncs, d’una informació contrastada, fiable, i d’una aposta per la pluralitat, que respon a la convicció que Espanya és un país divers, amb diferents sensibilitats i nacionalitats, i que només des del respecte a totes elles i a les normes de convivència que ens hem donat es pot confeccionar un producte informatiu digne.
És hora d’agrair als lectors el suport i la fidelitat. I també de renovar el compromís amb el rigor i el seny que han alimentat la seva confiança.