Parlament proeutanàsia
La proposta al Congrés de despenalització es va aprovar amb un 97%
Semblava una simple repetició formal de la resolució que l’any passat una majoria del Parlament va portar a la Mesa del Congrés dels Diputats perquè es despenalitzi l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi, que avui dia té penes de presó i que, tret d’excepcions, continua sumida en la clandestinitat. Ara bé, hi havia una diferència de pes: el text que es va enviar a Madrid des de la Ciutadella i que es va aprovar al ple de dijous passat inclou els vots favorables d’un 97% de la Cambra: 124 a favor, 4 en contra i una abstenció.
A la proposta que al seu dia van defensar JxSí, el PSC, CSQP i la CUP aquesta vegada s’hi van unir els diputats de Ciutadans. La majoria al Congrés sembla molt més propera. I es va reafirmar ahir en una jornada dedicada a
la urgència d’aquesta regulació.
Hi van participar diputats d’abans i d’ara que s’havien mullat moltes vegades en la seva defensa; l’associació Dret a Morir Dignament (DMD-Cat), que durant dècades no ha desistit a l’hora de donar a conèixer la realitat i les demandes, i alguns dels herois, a pesar seu, d’aquesta dura lluita pel que consideren un dret civil impedit. Són Ángel Hernández, el marit que va ajudar la seva dona, María José Carrasco, a llevar-se la vida després de massa temps de patiment insuportable i que ho van fer públic perquè servís als altres. També Marcos Hourmann, un cirurgià cardíac que ho va perdre tot: la professió, els estalvis i la dignitat després d’ajudar una pacient a morir i l’únic metge condemnat per aquesta causa. Avui explica aquesta realitat en una obra de teatre: Celebraré la meva mort. O Danel Lorente, que al seu documental La promesa relata un dia en la vida amb alzheimer de la se
va mare, Maribel Tellaetxe, que va demanar de no continuar vivint quan no conegués els fills a causa de la malaltia i “a qui van obligar a patir per llei”, en paraules del seu fill.
L ajornada pro despenalització de l’eutanàsia al Parlament es va titular Una necessitat inajorna
ble, i hi van assistir polítics de tots els partits excepte el PP, antics diputats, representants de càtedres i comitès de bioètica, portaveus de col·legis professionals d’infermeria i psicòlegs –no hi era el de Metges– i un ampli nombre de socis de l’associació motriu DMD, que van expressar unànimement el seu agraïment a Ángel Hernández, que va decidir treure de la clandestinitat el que reclama com un dret. “Hi ha moltes persones com la María José, i vull incloure-hi els que han votat en contra, perquè també defensarem els seus representats que estan en la mateixa situació”, els va dir Ángel, que presidia l’acte.
“No podem ni volem passar per alt el que heu fet. Cal incorporar la mort com a part de la vida. Des de la comissió de Salut portarem un debat serè per aconseguir que la normativa que desenvolupi aquí la llei que s’aprovi al Congrés sigui la millor possible”, va explicar la diputada republicana Assumpció Laïlla, presidenta de la comissió.
“S’acaba el temps dels pals a les rodes”, va defensar Assumpta Escarp (PSC). I a Ángel Hernandez Marta Ribas(Comuns) li va dedicar el reconeixement pel seu acte “d’amor i dignitat, no de violència”, i va qualificar d’irresponsables els que deixen aquesta qüestió en mans de jutges del Penal.
“Hi ha un abans i un després després de vostès dos, perquè ningú no hagi de viure amagat per ajudar a marxar una persona que estimes”, li va reconèixer Marcos Hourmann.
“No s’ha de donar tanta importància a la decisió de l’Audiència”, els va respondre des de la taula Ángel Hernández. “Però sí al motiu. Crec que el que tracten és de desprestigiar els jutjats de Violència de Gènere. El que em facin a mi no té cap recorregut”, va assegurar Ángel Hernández. “Però expliquin aquest dret a les escoles”.
Els diputats agraeixen a Hernández la valentia a l’hora de fer públic el seu desafiament a la llei per canviar-la