JxCat, PSC i ERC negocien les presidències de les diputacions
La històrica relació sociovergent facilita les converses a Tarragona i Barcelona
Després de les negociacions en desenes d’ajuntaments, aquesta setmana s’ha obert la veda per als pactes a les diputacions, que a priori no semblen gaire més senzills. Són converses que estan liderant principalment JxCat, ERC i PSC, els tres partits que tenen més a guanyar i també a perdre, i en què postconvergents i socialistes estan trobant diversos punts de trobada, fins al punt que torna a estar sobre la taula que JxCat li pugui prendre la presidència a ERC a Tarragona, gràcies a un pacte amb el PSC que podria tenir translació a Barcelona.
En el cas de la diputació del sud de Catalunya, dos dies després de les eleccions la balança s’inclinava per un canvi de rumb i tot apuntava que l’històric pacte de CiU i PSC deixaria pas a un acord de país entre JxCat amb ERC. I més després que aquest últim partit aconseguís ser la primera força en aquesta institució amb onze diputats davant els vuit dels de Carles Puigdemont o els set del PSC. Fins i tot es van arribar a estudiar alguns noms com el de l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, però, tot i això, el ritme polític ha agafat velocitat durant les dues últimes setmanes, i les negociacions i els pactes a escala local han desplaçat pesos i prioritats. L’aritmètica permet un pacte del PSC, tant amb Junts com amb ERC. El partit republicà descarta completament aquesta aliança, i alhora guanya pes la possibilitat de reeditar l’acord que fa quatre anys van firmar l’encara president de la Diputació, Josep Poblet, amb el llavors alcalde socialista de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Aquests dos protagonistes ara tenen una altra posició: Poblet s’ha retirat de la primera línia política i Ballesteros ara exerceix de regidor a l’oposició, però a la Diputació ha quedat un bon record del pacte sociovergent.
El possible acord a Tarragona tindria una relació directa amb el futur de la Diputació de Barcelona, en què qui té més números per presidir-la és l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín. Curiosament, la batllessa podria arribar a estar al capdavant d’un ple en què el seu antecessor al càrrec –tant a l’alcaldia com a la Diputació, però en aquest cas no immediatament–, Celestino Corbacho, serà diputat de Ciutadans.
En el cas de Barcelona, socialistes i ERC van empatar en nombre de representants (16), si bé el sistema d’elecció de president d’aquest organisme juga a favor de la llista més votada –que va ser el PSC– quan no es tracta, curiosament, d’una victòria àmplia. Primer es fa una votació per elegir el president per majoria absoluta; si no prospera ja val la majoria simple, ja sigui un únic candidat –més vots a favor que en contra– o dos –guanya qui té més suport–. Si en aquest últim cas hi ha empat, és elegit president qui té més diputats o més vots, és a dir, en aquest cas serien els socialistes.
A Barcelona el nombre total de diputats són 51. Socialistes i postconvergents sumarien en un eventual pacte d’investidura 23 diputats; no és majoria, però n’hi podria haver prou, encara que comuns, amb cinc regidors, i Tot per Terrassa, amb un (el partit de l’exsocialista Jordi Ballart), pactessin, per exemple, amb ERC. Sumarien 22 representants i no sembla gaire probable que Ciutadans, amb quatre; o PP, amb dos, donessin suport a una presidència independentista. Així doncs, hi haurà a la Diputació de Barcelona un pacte de govern entre socialistes i postconvergents? Les converses per a la investidura estan anant bé, com a Tarragona, però no hi ha res tancat. De fet, els socialistes també estan parlant amb altres partits i ara mateix ni tan sols es descarta un “acord ampli”, pactar amb comuns o fer-ho amb ERC.
A Lleida, encara que a priori sembla més complicat un eventual pacte entre el PSC, amb tres representants, i JxCat, amb nou, podria sumar i fer que aquest últim partit conservés la presidència de la Diputació. Tot i això, Esquerra,
A Girona és possible el pacte entre Esquerra i postconvergents, que també sumen folgadament a Lleida
amb onze, va ser la força més votada i hi hauria marge per a un acord de les forces independentistes.
On hi ha menys dubtes és a Girona. En aquest cas, tot apunta que hi haurà un pacte de govern entre JxCat i ERC, dues formacions que en l’últim mandat ja es van posicionar de manera conjunta. És el cas, per exemple, de la moció del febrer, en què s’acusava l’Estat d’“utilitzar la justícia” per “perseguir” l’independentisme, aprovada coincidint amb l’inici del judici per l’1-0 i en què també es demanava la posada en llibertat dels dirigents independentistes.
JxCat té onze diputats, tres menys que els aconseguits al mandat anterior. ERC ha passat de vuit a nou i el PSC també en suma un més que el 2015, i passa de tres a quatre. En un ple de 27 diputats, la majoria absoluta se situa en 14. Un dels més ben situats per tornar a presidir la Diputació és l’alcalde actual de Banyoles, Miquel Noguer, que ha tornat a revalidar la majoria absoluta. Noguer ha ocupat el càrrec de president de la corporació des de 31 de juliol del 2018 després de substituir Pere Vila, que va ser nomenat delegat del Govern.