MOBILIARI CASTIGAT

La qualitat de la imatge que transmet el paisatge urbà sovint depèn més dels detalls que de l’escenografia general. Detalls negatius poden enlletgir un conjunt de categoria. La neteja és, en aquest sentit, una mostra del que amb tota seguretat pot passar. Per posar-hi èmfasi, mereix ser comentat l’estat insuportable que des de fa temps s’ha enquistat en un mobiliari públic determinat. Em centraré només en dos mobles que apareixen escampats per tot arreu. El primer exemple és el dels armaris de servei elèctric, semafòric o no, que es planten amb una generositat indesitjable. El volum pot ser objecte de debat, tot i que el més depriment és la fila que fan la majoria. No es compleix l’obligat manteniment exterior i la superfície pateix totes les bretolades inimaginables, grotesques. L’altre moble és el que Telefónica es resisteix a eliminar d’una vegada; el va desposseir de l’habitacle, però el que queda ja només serveix per continuar enlletgint l’entorn. Encara continuen drets diversos centenars de telèfons als carrers, però m’agradaria comprovar els que es mantenen en funcionament. L’aspecte que tenen és de vergonya, ja que són objecte d’un vandalisme d’insistència malaltissa i cada vegada més brutal.