La cosa més important

La Federació ha decidit donar continuïtat al projecte de Luis Enrique però sense Luis Enrique i confiant la “joia de la corona”, en definició de Luis Rubiales, a l’alumne més lleial de l’entrenador asturià. La persistència i l’estabilitat són ingredients indispensables per a la selecció espanyola, que es va fondre al Mundial de Rússia quan en va faltar a conseqüència del sisme a la banqueta provocat per Julen Lopetegui i de l’interinatge pansit de Fernando Hierro. Robert Moreno, entrenador vocacional i erudit pel que fa a la teoria, continuarà el camí començat per Luis Enrique cap a l’Eurocopa de l’estiu vinent amb l’obligació de consumar un torneig decorós després de les experiències frustrants de Rússia i de França. Llavors ja en parlarem, però l’estratègia del moment –“un moment d’extrema dificultat”, segons Rubiales– consisteix a fer pinya i seguir tant com sigui possible el rumb fixat per l’exseleccionador. En un moment d’extrema dificultat també per als mitjans de comunicació en general, amb nivells de credibilitat i honradesa certament millorables i de vegades inexistents, el respecte per l’esfera íntima de Luis Enrique en aquest cas ha estat escrupolós, sorprenentment exemplar en l’era del morbo, la rumorologia i la informació espectacle. Al capdavall, com va dir un savi, el futbol és la cosa més important de les coses que són menys importants.