Per què tornem les carteres perdudes
La majoria de les persones que troben una cartera amb diners la tornen
Si trobéssiu una cartera perduda sense diners, però amb una clau i amb les dades de contacte del propietari, la tornaríeu? Si a la cartera hi hagués diners, actuaríeu de la mateixa manera? I què penseu que seria més probable que fessin altres persones: tornar-la o no?
Ciutadans de 355 municipis de 40 països s’han trobat en aquesta situació en el marc d’una investigació feta per economistes que s’han especialitzat en l’estudi de l’honestedat, perquè és “essencial per al desenvolupament social i econòmic”, segons escriuen aquesta setmana a la revista Science, on presenten els resultats.
Aquests resultats, que han sorprès els mateixos investigadors, demostren que és més probable que es torni una cartera si conté diners que si no en conté. I que, com més diners hi ha, més probable és que el propietari la recuperi.
“Teníem la hipòtesi que un incentiu més gran per robar reduiria els comportaments honestos”, va explicar dimarts en roda de premsa telefònica Michel
Maréchal, economista de la Universitat de Zuric (Suïssa) i coautor de la investigació. “Sorprenentment, vam observar l’efecte contrari”.
Aquest efecte es dona tant als països on s’han registrat els nivells més alts d’honestedat, com als del nord d’Europa i Suïssa, com als països on s’han registrat els nivells més baixos, com la Xina i el Marroc.
A Espanya, que se situa en una posició mitjana-alta al rànquing d’honestedat, un 59% de les persones es van posar en contacte amb el propietari de la cartera quan hi havia diners, però només un 50% quan no n’hi havia.
En el conjunt dels 40 països estudiats, en què es va simular la pèrdua de més de 17.000 carteres, els ciutadans van intentar tornar un 51% de les bitlleteres que tenien diners i un 40% de les que no en tenien. Són resultats que contradiuen els models econòmics clàssics, que assumeixen que les persones actuen de manera racional segons el propi interès.
També contradiuen les expectatives de la majoria dels ciutadans, que pensen que els altres preferiran tornar la cartera abans si és buida que si té diners, segons enquestes elaborades pels mateixos investigadors. Les enquestes revelen que tendim a subestimar l’honestedat dels altres.
En una sèrie d’experiments i enquestes acuradament dissenyats, els investigadors han identificat les motivacions psicològiques que porten una persona a tornar una cartera perduda fins i tot quan va en contra del propi interès. Aquestes motivacions inclouen tant un desig genuí d’ajudar els altres com l’aversió a veure’s a un mateix com un lladre.
A l’experiment inicial, repetit en 355 ciutats –entre les quals Barcelona i 14 més de la resta d’Espanya–, un investigador entra en un hotel, un banc, una comissaria, una oficina de correus o una institució cultural i diu: “Hola, he trobat això al carrer, aquí al costat”. L’investigador posa la cartera sobre el taulell, l’empeny cap a la persona que l’atén i afegeix: “Algú ho deu haver perdut. Tinc pressa, he de marxar. Se’n pot encarregar vostè, sisplau?”. I immediatament abandona el lloc.
Quan la persona mira la cartera, hi troba una llista d’anar a comprar, una clau i tres targetes que identifiquen el presumpte propietari i on hi ha una adreça electrònica. En aquest experiment inicial, fet unes 400 vegades en cada país, aproximadament la meitat de les carteres contenen dotze euros (o una quantitat equivalent, segons la moneda i el nivell adquisitiu de cada país) i l’altra meitat no contenen diners.
Malgrat que aquesta situació no és igual a la de trobar una cartera perduda al carrer, els investigadors van optar per fer l’experiment d’aquesta manera per tenir conclusions fiables. “Si deixem la cartera al carrer, hi ha moltes variables que no controlem, com el temps que fa o les persones que passen per allà. Podria ser que només persones deshonestes recullin les carteres, o només persones honestes, i tindríem resultats esbiaixats”, va explicar a la roda de premsa Alain Cohn, primer autor de l’estudi, de la Universitat de Michigan (EUA).
En 38 dels 40 països estudiats
es van intentar tornar més carteres amb diners que sense diners. Als altres dos, Mèxic i el Perú, la diferència no es va considerar estadísticament significativa.
Davant d’aquests resultats que contradeien la seva hipòtesi inicial, els investigadors van pensar que no havien posat prou diners a les carteres. Amb més diners, van raonar, l’incentiu per quedar-se’ls i no tornar la cartera seria més gran. Per comprovarho, van repetir l’experiment als Estats Units, el Regne Unit i Polònia, però amb una quantitat equivalent a 84 euros en cada cartera en lloc de 12. I van tenir una altra sorpresa: amb més diners a les carteres, encara hi va haver més persones que les van tornar.
És a dir, com més gran era l’incentiu per quedar-se els diners, menys se’ls quedaven. No tenia cap sentit des del punt de vista de la teoria econòmica clàssica. Com s’explicava? Potser tornaven les carteres sense els diners? Van comprovar que no: un 98% de les carteres es van tornar amb tots els diners.
Potser una majoria dels ciutadans anteposen l’altruisme de tornar una cartera a l’egoisme de quedar-se els diners? Van repetir l’experiment, també als EUA, el Regne Unit i Polònia, però aquesta vegada retirant la clau d’algunes carteres. Atès que la clau només té valor per al propietari de la cartera, però no per a qui la troba, qualsevol diferència entre els resultats amb clau i sense clau es pot atribuir a l’altruisme. I, efectivament, es va observar que es tornaven un 9,2% més de carteres quan contenien una clau.
També hi podia influir l’autoestima? En enquestes realitzades als mateixos tres països, els investigadors van demanar als ciutadans com se sentirien si no tornessin una cartera. Els resultats mostren que, “si no hi ha diners a la cartera, no es té la sensació de robar; en canvi, quan hi ha diners, sí que es té la sensació d’estar robant, i com més diners hi ha més forta és aquesta sensació”, va declarar a la roda de premsa Christian Zünd, coautor de la investigació de la Universitat de Zuric.
“El cost psicològic per a l’autoimatge de no tornar una cartera augmenta amb la quantitat de diners que conté”, conclouen els investigadors a la revista Science.
Per tant, “una recompensa econòmica més gran obtinguda d’una manera deshonesta s’associa amb un cost psicològic més gran”.
Els investigadors recorden que els comportaments deshonestos són perjudicials per als ciutadans, les institucions i el conjunt de la societat, i citen com a exemples l’incompliment de contractes, l’evasió fiscal i la corrupció política i econòmica.
“Els nostres resultats tenen implicacions profundes”, assenyala Alain Cohn. “Fins i tot els experts tenen intuïcions cíniques sobre les motivacions dels altres, i exageren el paper dels incentius financers i subestimen el de les motivacions psicològiques (...) Hauríem de modificar els models vigents sobre el comportament humà”.
Conscienciar els ciutadans dels perjudicis que les seves accions poden causar en els altres, conclouen els investigadors, pot contribuir a afavorir les conductes honestes, ja que serà més difícil que els ciutadans mantinguin una autoimatge positiva si saben que han actuat de manera incorrecta.
El resultat més inesperat de l’estudi: com més diners es poden quedar, més bé actuen els ciutadans