La ruleta russa a punt de girar

JOHN Carlin escrivia a començaments de mes en aquest diari que Boris Johnson ha sucumbit a un pacte fàustic, mitjançant el qual ha venut la seva ànima a canvi del poder. L’exalcalde de Londres és el gran favorit en les primàries del Partit Conservador, després que ahir quedés fora en l’última votació Michael Gove, el titular de Medi Ambient, que després del referèndum havia dit que Johnson no estava qualificat per ser primer ministre, cosa que va facilitar l’elecció de Theresa May. L’elecció final queda circumscrita a Jeremy Hunt, ministre d’Afers Exteriors, i a Boris Johnson, el seu predecessor en el càrrec. Es tracta d’elegir entre el dolent i el pitjor. No és un duel d’idees sinó de personalitats. Hunt pot ser un negociador més expert, però no té el caràcter aclaparador del seu contrincant.

Els conservadors britànics han decidit jugar a la ruleta russa, la qual cosa podria constituir una diversió suïcida si amb això no posessin el país en perill. Amb Johnson al 10 de Downing Street, l’amenaça d’un Brexit per la força sembla

més a prop, i això podria fer que Escòcia considerés que el gran argument per continuar formant part de la Gran Bretanya havia desaparegut. Per no parlar de la crisi que se’ls pot obrir a Irlanda del Nord, on hauran de tornar a posar duanes i fronteres.

Johnson és un personatge amb aspecte d’ós polar però cervell de guineu. Simpàtic, culte, hàbil i llenguallarg, va mentir desvergonyidament fent creure als seus conciutadans que, si sortien de la UE, recuperarien 400 milions d’euros setmanals per invertir en sanitat pública. Però el reconeixement d’aquesta falsedat no li ha fet perdre popularitat. Ja va dir Paulo Coelho que l’engany és una elecció, no un error. I els britànics no li han tingut en compte les seves mentides. Serà un espectacle veure com els britànics surten d’Europa amb un personatge al capdavant que amenaça de no pagar la factura del divorci i quedar-se els anells.