Diàleg mut
Podem evita respondre amb presses a Carmen Calvo mentre suma vicepresidències autonòmiques pactades amb el PSOE
La cuina a baixa temperatura va revolucionar els fogons, va enamorar els nous bruixots de la gastronomia i inspira la negociació de govern entre el PSOE i Unides Podem. La passió per la cuina sous-vide –el vell foc lent plebeu portat a l’extrem– es deu a la manera com entendreix la carn en eternes hores de cocció. El que no queda clar és qui cou qui. Dilluns Pedro Sánchez i Pablo Iglesias es veien a la Moncloa tot just uns minuts. El president, segons va explicar després la vicepresidenta Carmen Calvo, va oferir una integració invisible dels morats a l’executiu. Moltes coses però no ministeris, va donar a entendre. Hi podeu ser sempre que no se us vegi. Si fa o no fa.
Des d’aleshores, ni trucades ni
missatges. Oficialment, el PSOE diu que espera una resposta dels de Pablo Iglesias a la proposta de coalició avergonyida, en què Unides Podem tindria ocupació i bot en la profunditat de la sala de màquines del govern, traginant vàlvules al seu aire, sense poder treure el nas pel pont de comandament –molt menys quan hi hagi visita d’alt estat major brussel·lès– ni tocar timó, carta o compàs.
A Iglesias aquesta oferta li ha entrat per una orella i li ha sortit per l’altra. Dilluns va fer a Sánchez el que Tarradellas va fer a Suárez: va sortir d’una entrevista estèril dient que tot bé, que estava convençut que hi hauria acord. Però no va dir ni una paraula sobre la possibilitat de disposar d’un catre a la sentina. Ni en pensa dir cap. Una cosa així com “faré veure que no t’he sentit”.
El secretari d’acció política, Pablo Echenique, per tota contestació a Calvo, va subratllar el fet admirable que el PSOE no hagi començat a discutir sobre un programa comú de govern dos mesos després dels comicis, i que ofereixi cabines de tercera sense haver pronunciat ni una paraula sobre el rumb que pretén per al vaixell.
Mentre Albert Rivera estableix l’enèsim cordó sanitari sobre Sánchez per l’acord a Pamplona, Iglesias celebra a les xarxes socials que després del pacte valencià s’hagin succeït el navarrès, el canari, el de La Rioja i el balear. Podem tindrà carteres i vicepresidències: “Es confirma que, si hi ha respecte per l’aliat, cooperació i coherència, es tiren endavant investidures i governs”, va escriure a Twitter. Respecte. Quan cal demanar-ho, és paraula de celles arrufades.
Els pactes autonòmics i el moment Rivera assenyalen un sol camí per a una investidura reeixida. La fase diletant està tancada i Sánchez i Iglesias no estan parlant. Es miren de cara, com una parella de mus o uns pistolers en duel. Potser tots dos. El guisat comença a fer pudor.