Una Barbie amb ganes de viure
La història de superació de Desirée Vila és escollida coma model a seguir per a les nenes
Desirée Vila no oblidarà mai aquell dia de l’any 2015. L’esportista gallega tenia 16 anys i es preparava per al Campionat d’Europa de gimnàstica acrobàtica quan es va lesionar en un entrenament i es va trencar la tíbia i el peroné. Una visita rutinària a l’hospital de Vigo va derivar finalment en l’amputació de la cama dreta per culpa d’una negligència mèdica del traumatòleg que la va tractar. La justícia va penalitzar el metge amb dos anys de presó i quatre sense practicar la professió i el va obligar a pagar 2,1 milions d’indemnització a la jove. Deixava enrere una esportista totalment trencada que va haver de superar un dur període de foscor que li va afectar l’autoestima. “Vaig pensar que no hi havia sortida.
“Quan vaig enterrar la cama al cementiri va ser com començar una nova etapa”, assegura l’atleta gallega
Recordo que quan em vaig assabentar que m’havien d’amputar la cama vaig dir textualment: ‘M’estimo més morir-me’”.
Ja han passat quatre anys, i la vida de Vila, que va fer els 21 fa pocs dies, ha fet un gir inesperat. La gallega forma part de l’equip d’atletisme adaptat espanyol i s’està preparant per poder anar als Jocs Paralímpics de Tòquio el 2020. Ha escrit el llibre Lo único incurable son las ganas de vivir ifa xerrades de motivació a petits i grans. Rep La Vanguardia amb un somriure ple de vitalitat i una pròtesi amb brilli-brilli que enamora els més petits.
I és que la història de superació personal i la voluntat d’afrontar reptes de la gallega ha seduït l’univers Barbie, i Desirée Vila ha estat escollida model d’inspiració per a les nenes, el propòsit amb què va néixer la nina més famosa del món. L’atleta ha estat seleccionada, amb la cantant Alaska i la científica Nerea Luis, com a model per a les seves nines. En el cas de la de Pontevedra, com a referent de l’esport femení destacant-ne la fortalesa, perseverança i capacitat d’adaptació.
“És una responsabilitat molt positiva”, assegura la jove, que vol trencar tabús amb la importància del físic: “No tots som perfectes; cadascú és com és, i està bé que aquestes diferències estiguin incloses en una col·lecció tan important com aquesta”.
Ara Desirée viu una vida plena i feliç, fins al punt que té clar que no tornaria a la vida que tenia abans: “Van passar els mesos, vaig aprendre a caminar amb la pròtesi i vaig conèixer molta gent amb discapacitat que em va ajudar molt. Va ser aleshores quan em vaig adonar que podia ser una persona totalment plena i independent”, explica l’atleta. Per això va haver de passar per alguns moments d’inflexió. Un va ser
quan va decidir enterrar la cama al cementiri: “Va ser com tancar una etapa molt bonica i amb molts èxits, però sent conscient que no m’havia d’enfocar en el passat, sinó en el que sí que podia fer en el present”. Un altre moment clau va ser quan va decidir pujar la primera foto amb la pròtesi a les xarxes socials: “Mostrar-me tal com soc va ser un pas molt important”, reconeix.
Vila explica que els seus pares la van obligar a continuar amb l’esport, conscients que, si no, tindria un buit enorme. Ara la jove, que també estudia Relacions Internacionals, s’ha traslladat a viure a Madrid i s’està a la residència Joaquín Blume per ser a prop del Centre d’Alt Rendiment Esportiu, on s’entrena moltes hores al dia amb tot el seu equip: biomecànic, entrenador, psicòleg esportiu i fisioterapeuta preventiu de lesions. Amb Irene Villa com a model, Vila té per objectiu anar als Jocs de Tòquio. Ningú no dubta que ho aconseguirà, malgrat que, passi el que passi, la medalla del coratge, la capacitat de reinvenció i l’amor per la vida la pot lluir amb molt d’orgull.