Gipsy Kings farà ballar Pedralbes
La formació rumbera francesa oferirà una retrospectiva del seu contagiós repertori
La presència dels Gipsy Kings a Barcelona sempre ha estat motiu i, a més a més, sinònim de celebració. De bon rotllo vehiculat a través d’una proposta musical addictiva en clau de flamenc, rumba catalana i pop en un sentit ampli.
Per a l’aficionat local la presència de la formació francesa suposa un viatge a un gloriós passat de fa unes quantes dècades, quan qualsevol visita del combo rumber era un petit esdeveniment. Avui hi tornarà a haver aquella trobada a l’escenari del Festival Jardins de Pedralbes (22 h), amb la presència dels dos fundadors de la formació, el cantant Nicolás Reyes i el guitarrista Tonino Baliardo.
Al mateix cartell del festival s’especifica a la descripció del concert que es tracta de Gipsy Kings featuring Nicolas Reyes and Tonino Baliardo per diferenciarlo d’altres propostes i per remarcar el seu caràcter original. Sense anar més lluny, fa dues edicions el mateix Jardins de Pedralbes ja va programar una nit rumbera francesa amb el nom d’André Reyes de Gipsy Kings. Tour Gipsy Unidos que va provocar força confusió: a la presentació del cartell d’aquella edició es va anunciar que es tractava d’un concert dels Gipsy Kings i que seria un dels dos que es retransmetrien en directe per streaming a la rambla Fabra i Puig de Sant Andreu.
Avui la proposta està avalada per dos dels llegendaris fundadors del combo d’Arle, i possiblement als aficionats locals bregats en la matèria els vindrà al cap la primera vegada que el grup va aterrar en un escenari barceloní, concretament a la ja desapareguda sala Studio 54 i en el que suposava la seva estrena a Espanya. En aquell moment el també històric membre fundador Chico Bouchkini acabava d’abandonar el grup, però la marca Gipsy Kings era un fenomen planetari, avalat en un sentit o un altre per lady Di, Eric Clapton, Elton John, Celia Cruz o Charles Chaplin.
Ha plogut molt des d’aleshores, però la proposta musical d’aquests gloriosos gitanos rumbers, aquest abrasiu gipsy rock que fins i tot convenç els esperits menys amants del ball, s’ha convertit en un capítol inamovible de la música popular dels últims trenta anys. No ja perquè temes seus s’hagin convertit en veritables himnes intergeneracionals, com Bamboleo, Djobi djoba o Volare, sinó també perquè han convertit peces igualment glorioses d’autoria aliena, com el My way, de Frank Sinatra, o l’Hotel California, dels Eagles, en clàssics per a paladars molt allunyats dels originals.
Aquesta capacitat de trencar fronteres també els ha portat a anar més enllà dels límits de la rumba, i a endinsar-se en camins pop sense perdre les arrels. També és veritat que la seva producció discogràfica s’ha quedat estancada des d’aquell Sabor flamenco que van llançar el 2013. En aquell moment, i com a exemple de la seva enorme popularitat planetària, el disc va aparèixer primer al mercat dels Estats Units i un mes més tard a l’europeu. Es tractava, tot s’ha de dir, d’una obra formada per material íntegrament compost i produït per ells, i editat pel segell nordamericà més aviat minoritari Knitting Factory. En qualsevol cas, en directe són garantia d’alegria, música d’arrel i gaudi contagiós.
Els membres fundadors Nicolás Reyes i Tonino Baliardo lideren la formació actual