El TS condemna a 15 anys ‘La Manada’ per violació
oeEl tribunal imposa la pena en el grau màxim per “tracte vexatori” a la víctima oeLa sentència, definitiva, estableix doctrina sobre la intimidació
El Suprem imposa la pena en el seu grau màxim per l’agreujant de “tracte vexatori” a la víctima
Revocada la condemna a 9 anys del Tribunal de Navarra, que va dictaminar abusos i no agressió
La Policia va detenir els cinc integrants de ‘La Manada’ quan es va donar a conèixer la decisió
No van dubtar. La Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) va considerar ahir que els cinc membres del grup La Manada van cometre un delicte continuat de violació, i no només d’abusos sexuals, quan el 7 de juliol del 2016 van introduir una jove de 18 anys en un portal de Pamplona i la van sotmetre “almenys” a “deu agressions sexuals, amb penetracions bucals, vaginals i anals”. Per això, els tres magistrats i les dues magistrades que formen la sala els han condemnat a una pena de 15 anys de presó, la prevista pel Codi Penal en el seu grau màxim, ja que estimen la concurrència de la circumstància agreujant d’haver sotmès la víctima a un tracte especialment “vexatori” i d’haver actuat conjuntament en l’agressió
“dues o més persones”.
Un dels acusats, Antonio Manuel Guerrero, membre de la Guàrdia Civil, ha estat condemnat a dos anys més pel robatori del mòbil de la jove. A la primera sentència aquest fet es qualificava de furt. El Suprem estima que és més greu i que constitueix un robatori, perquè la sostracció va tenir lloc en un context en què ha quedat “acreditada la intimidació”.
Els cinc condemnats hauran d’abonar conjuntament i solidàriament a la víctima una indemnització de 100.000 euros. La Policia va confirmar a primera hora de la tarda que els cinc integrants de La Manada –José Ángel Prenda, Ángel Boza, Jesús Escudero, Antonio Manuel Guerrero i Alfonso Jesús Cabezuelo– havien estat detinguts després de fer-se púbica la sentència. El Suprem tenia una certa preocupació davant filtracions que facilitessin una possible fugida d’algun dels acusats.
A l’hora d’anticipar la decisió, l’Alt Tribunal va destacar entre les circumstàncies agreujants “l’ostentació” que els processats “fan de les pràctiques sexuals als vídeos gravats, on es vanten de la seva actuació”.
La vista dels recursos de cassació presentats per la defensa i les acusacions va durar dues hores, i dues més la deliberació del tribunal, que va anticipar la seva decisió, basada en la mateixa descripció dels fets formulada a la sentència recorreguda. El relat que s’hi fa “determina –afirma el Suprem– que [els fets] no poden constituir un delicte d’abús sexual, sinó delicte de violació”. La Sala Penal afegeix que, per tant, va ser “incorrecta” la qualificació jurídica de l’Audiència de Pamplona i del Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN) quan van estimar que els fets constituïen abús sexual, ja que “el relat fàctic descriu un autèntic escenari intimidatori en què la víctima en cap moment no consent els actes sexuals duts a terme pels acusats”.
El Suprem afegeix que va ser precisament aquella “situació intimidadora” el que va fer que la víctima “adoptés una actitud de submissió, fent el que els autors li deien que fes, davant l’angoixa i l’intens aclaparament que la situació li va provocar pel lloc recòndit, estret i sense sortida on va ser introduïda per força”.
Durant la vista dels recursos de cassació, el debat va girar sobre l’existència o no de proves concloents que els acusats van violar la víctima, que segons els processats va accedir a mantenir relacions sexuals amb ells. En aquest sentit, les acusacions van combatre que es pretengués exigir a la denunciant una resistència “heroica” davant els cinc homes de
La Manada. La fiscal del cas, Isabel Rodríguez, va subratllar que van ser ells els que la van introduir al portal on van consumar els fets, i que per aconseguir-ho van exercir una “força intimidatòria suficient” sobre la jove de 18 anys, i la van obligar a mantenir relacions sexuals sense consentiment.
Amb la Fiscalia, van recórrer contra la sentència dictada per l’Audiència de Pamplona l’acusació particular, exercida per la víctima, la Comunitat Foral Navarra i l’Ajuntament de la capital. Les quatre acusacions van coincidir que la decisió, confirmada posteriorment pel Tribunal Superior de Justícia de Navarra (TSJN), va ser completament errònia, perquè no hi va haver només un abús sexual, sinó també una agressió, és a dir, una violació.
El tribunal dona a entendre en aquest sentit que les condemnes finalment imposades haurien pogut ser més grans si les acusacions haguessin plantejat la concurrència de diversos delictes, i no només d’un de continuat de violació. La Sala Penal diu que no es pronuncia sobre aquesta “pluralitat de delictes” perquè no es va plantejar i “el principi acusatori impedeix de pronunciar-nos al respecte”. El defensor dels acusats, Agustín Martínez, va considerar al seu torn que la decisió s’ha vist influïda per l’atenció mediàtica que ha envoltat el cas i es va queixar de la ràpida detenció dels condemnats, sense citar-los perquè ingressessin pel seu compte a la presó.
Els condemnats han d’abonar de manera conjunta a la víctima 100.000 euros
La decisió destaca “l’ostentació” que fan els acusats del delicte en vídeos