Trump atura in extremis un atac contra l’Iran
El president dels EUA justifica la marxa enrere amb la pèrdua de vides
El món, a punt de patir un atac de nervis, s’apropa a l’abisme d’un conflicte bèl·lic de resultat impredictible, anant a pitjor, i el president dels EUA, Donald Trump, s’ho ventila a cop de tuit.
A la seva xarxa social, confessant interioritats més pròpies d’un esdeveniment de telerealitat o una trobada de col·legues del totxo, Trump va confirmar el que va avançar hores abans The New
York Times, el mitjà que habitualment el president qualifica de fake
news i d’“enemic del poble”.
Això és, que en l’últim moment, amb els bombarders preparats i els vaixells en les seves posicions, va anul·lar l’atac de revenja contra l’Iran per fer caure dijous un dron dels Estats Units a l’estret d’Ormuz. Algunes línies aèries comercials van establir nova rutes per evitar aquest espai per l’alerta d’emergència a la zona.
Segons els seus missatges a Twitter, la decisió d’avortar la missió es va deure al fet que la va considerar excessiva, amb persones en joc com a víctimes civils, respecte al dany causat per la destrucció d’un avió no tripulat. El seu cost de 130 milions de dòlars no justifica aquest dany. “No tinc pressa”, assenyalava el seu tuit, en el qual va apostar per incrementar les sancions que estan ofegant els iranians.
Trump va insistir a la sala oval en aquesta línia que hauria suposat que s’haguessin perdut vides amb l’abatiment de l’aparell dels Estats Units, que va descriure com “un greu error” de la república islàmica. Tot i això, en la mateixa compareixença va semblar exculpar la cúpula de Teheran –ho va atribuir tot a un “estúpid” sense control–, potser buscant armar-se d’arguments per fer el pas enrere.
“Estàvem en marxa i armats per prendre represàlia en tres diferents punts quan vaig preguntar quants moriran? ‘150, senyor’, va ser la resposta d’un general, quan faltaven deu minuts per arribar als objectius, i aleshores vaig ordenar parar-ho, no era proporcionat per fer caure un aparell sense ningú a dins”.
En una entrevista concedida aquest divendres a la MSNBC, i amb el seu llenguatge tan volàtil, Trump va assegurar que encara no havia donat l’ordre final –“tot canvia, sempre cal esperar a l’últim segon”– i que els avions encara no s’havien enlairat, tot i que faltava poc. Sí que va reiterar la xifra referida “al voltant” de 150 morts –“iranians”, va matisar– que li va oferir un dels seus generals.
“Vaig tenir un segon pensament. Un aparell sense tripulants i que poguessin morir totes aquestes persones en el marge d’escassa hora i mitja, i a mi, assegut aquí, no em va agradar”, va recalcar.
Els analistes van apuntar que caldrà veure la reacció dels aiatol·làs, si ho veuen com un missatge que incita a la negociació o bé com una mostra de feblesa. No van faltar veus que van acusar Trump de claudicar com van acusar els conservadors Obama quan no va atacar Síria.
La confessió de Trump al pati d’internet ha causat sorpresa pel seu detall pel que fa a la motivació, que el va portar a donar un tomb total a la seva decisió, fet que suposa un gir radical i una demostració que confia molt en si mateix i en els seus instints.
Davant el xoc que va provocar aquest nivell de reflexió, en què possiblement va oferir massa pistes a Teheran sobre la profunditat de l’espionatge, el president ha trobat aliats inesperats.
John Brennan, director de la CIA amb Barack Obama i un dels crítics més severs de l’actual in
MOSTRA DE FEBLESA?
L’acusen del mateix que els republicans van atribuir a Obama perquè no va atacar Síria
SEGON PENSAMENT DE TRUMP
Un general li va dir que moririen 150 iranians, “i a mi, aquí assegut, no em va agradar”
quilí de Casa Blanca, va sortir en defensa de l’actitud de Trump i dels seus tuits.
“Penso que ell s’ha vist en l’obligació d’explicar els seus dubtes i per què ha posat l’stop”, va assegurar Brennan davant les càmeres. “Aplaudeixo que no llancés l’atac, per desproporcionat i perquè podia provocar una escalada de violència en una zona molt complicada. Li aplaudeixo que sigui l’adult de l’habitació”. Els que queden com els nens són el secretari d’Estat, Mike Pompeo, i el conseller de Seguretat Nacional, John Bolton, els dos falcons que van estar pressionant el president perquè desplegués la revenja. Amb ells es va alinear Gina Haspel, la directora de l’Agència Central d’Intel·ligència, dona que com a agent de la CIA no va tenir objeccions en recórrer a la tortura a l’Iraq.
La seva posició es va veure reforçada per la creixent campanya d’agressions de l’Iran i del seu entorn, com les guerrilles del Iemen. Pompeo va acusar els iranians de l’atac a dos petroliers a l’estret d’Ormuz la setmana passada. També els imputa l’intent de fer caure altres drons.
Però els comandaments del Pentàgon van optar per la contenció, en una situació difícil en la qual el secretari interí de Defensa serà substituït dilluns per un altre interí. Els generals van parlar de la dificultat de la missió i del risc d’originar un conflicte global.
En un comunicat, la Casa Blanca va recalcar que hi va haver “total unanimitat entre els assessors” a l’hora d’acordar l’operació. La decisió final va correspondre “únicament i exclusivament al president”. Allà era Trump, en mig d’aquella competició entre els seus assessors i amb si mateix, un aïllacionista que va fer campanya per treure els Estats Units de “les guerres sense fi”, en el seu propi llenguatge.
Des que els Estats Units van optar per trencar el pacte nuclear internacional, en el qual Obama va jugar un paper essencial per a la seva rúbrica, la relació amb l’Iran no ha fet més que anar de mal en pitjor. La posició d’aquesta administració ha consistit a transitar per la via de la paciència a base de sancions. Però, davant la provocació iraniana, que opta per escurçar temps amb les seves provocacions, no ha fet més que alimentar la fam dels falcons, dins del govern i entre legisladors republicans.
En el bàndol dels demòcrates van reclamar moderació. La senadora Elizabeth Warren, aspirant a les presidencials del 2020, va recordar que “Trump va prometre portar les tropes de tornada i, en canvi, treballa per instigar un conflicte innecessari”.