Una ciutat a les dunes
Amb l’exuberant títol Escribiré una canción y cantaré en un teatro rodeada por el aire de la noche, la Fundació Tàpies presenta una exposició sobre el projecte fallit de construcció als anys quaranta d’un poblat a la ciutat egípcia de Tebes per allotjar les persones que vivien del saqueig de tombes a les necròpolis.
El 1945 el Departament d’Antiguitats d’Egipte va encarregar a l’arquitecte Hassan Fathy (1900-1989) la construcció d’un nou poblat per ressituar els habitants de Gurna, una comunitat assentada a Tebes que vivia del saqueig de les tombes de la necròpoli reial enterrada sota les seves
cases. L’objectiu era reduir l’espoli i facilitar el desenvolupament del turisme. Fathy, pioner de l’arquitectura sostenible, va aixecar una ciutat visionària pensada per dignificar les condicions de vida dels seus habitants integrant materials tradicionals de la vall del Núbia (maons de tova) amb principis de l’arquitectura moderna: habitatges barats amb sistemes de ventilació natural (deu graus més calents a l’estiu i deu graus més fredes a l’hivern), un mercat cobert, una mesquita, emmagatzemament d’aigua i un teatre a l’aire lliure permanentment obert a tothom que vulgui pujar a l’escenari.
Les complicacions polítiques i finanal ceres, com també l’oposició dels residents al trasllat, van impedir que s’acabés i avui bona part de les edificacions originals s’han perdut. Tot i això, aquest projecte, que el mateix Fathy descriu al seu llibre Architecture for the Poor (Arquitectura per a pobres), donava resposta a alguns dels desafiaments actuals en matèria de protecció mediambiental i creixement urbà. Com ho seria Nova Barris, un poblat aixecat entorn d’un oasi mig del desert la construcció del qual va quedar interrompuda per la guerra el 1967 .
Darrere d’aquells projectes utòpics carregats de modernitat i lliçons de futur va viatjar la fotògrafa i cineasta Hannah Collins, que ara ensenya el resultat de la seva experiència a Escriuré una cançó i cantaré en un teatre envoltada per l’aire de la nit, una exposició en la Fundació Tàpies que mostra les oportunitats d’aquell somni a través d’una pel·lícula d’imatges fixes que entrellaça les construccions de Fathy amb les arquitectures en què s’inspira. La mostra també inclou dues fotografies de gran format.