Una sentència amb perspectiva de gènere

Vicente Magro, magistrat de la Sala Segona del Tribunal Suprem, va assistir el 26 d’abril al primer congrés internacional sobre justícia amb perspectiva de gènere. Hi va explicar com estava aplicant l’Alt Tribunal aquest concepte, que no és res més, va indicar, que assegurar que la llei s’aplica igualment a un home i a una dona. Igualtat real, igualtat jurídica. Perquè, com es va indicar en aquella trobada (i en contra del que algunes veus, com la de membres de Vox, asseguren), aplicar perspectiva de gènere no va en la línia d’apuntalar la dona davant l’home. Magro va explicar una desena de sentències (n’hi ha més del doble) que van en aquesta línia. Per exemple, la que deixa clar que, si un pare agredeix violentament la seva dona (gairebé la mata) davant la seva filla, no pot tenir la pàtria potestat de la menor. O que una víctima de violència masclista no és una testimoni qualsevol, sinó una testimoni qualificada, el subjecte passiu de l’agressió. Una de les principals aportacions del Suprem en l’aplicació de la perspectiva de gènere és la inclusió d’onze criteris nous per valorar la declaració de la víctima, introduïts precisament pel magistrat Vicente Magro. Per exemple, que els jutges valorin la por que la majoria de les maltractades tenen de declarar, i que les porta, moltes vegades, a fer declaracions monosil·làbiques, inconnexes i contradictòries. “Això no pot ser interpretat com que menteixen”, insisteix Vicente Magro. Aquest magistrat és un dels màxims experts en delictes contra la dona, i amb Ana Ferrer i Susana Polo han format part del tribunal que ha revisat la sentència de La Manada, juntament amb Andrés Martínez Arrieta i Francisco Monteverde. L’aplicació de la perspectiva de gènere per aquests magistrats canviarà, sens dubte, en un termini molt curt la idea que es té actualment sobre els delictes específics contra la dona. /