Hi ha pendent una reforma penal des de l’inici del cas La decisió fixa doctrina, però s’ha de millorar la llei
La sentència del Suprem sobre el cas de La Manada és rellevant perquè fixa doctrina sobre conceptes clau, com el d’intimidació, que ara es dona com a provada i com a causa suficient per doblegar la voluntat de la víctima. En la decisió dictada a Pamplona, en canvi, no es va considerar així. Naturalment, els tribunals sempre tenen un marge per a la interpretació de les previsions legals, però el cas concret de La Manada va posar de manifest la necessitat, encara pendent, d’una revisió de preceptes penals concrets perquè aquesta tasca d’interpretació no pugui acabar constituint un factor d’inseguretat jurídica.
D’altra banda, no hi ha dos casos iguals. En aquest cas el Suprem ha tingut en compte que els agressors eren cinc, i que per tant la seva capacitat intimidatòria, davant una noia de 18 anys, era molt alta. Serà apreciat de la mateixa manera en els casos d’altres manades o actuacions en grup? No és possible donar una resposta taxativa, perquè en cada cas hi pot haver circumstàncies diverses, tot i que òbviament aquesta sentència constituirà una referència d’obligada consulta.
El cas de La Manada, en resum, pot haver marcat un abans i un després. No només en la consciència social i a l’hora de visibilitzar la xacra de les violacions, sinó també des del punt de vista penal. La primera condemna, de l’Audiència de Navarra, a nou anys per abús amb prevalença, va col·locar el debat sobre la taula assenyalant diversos punts clau: què separa aquesta tipificació de la d’agressió, què es considera intimidació i fins on arriba el concepte de violència.
Durant el judici, la fiscal Elena Sarasate va fer servir un símil que després va rebotar pels carrers d’Espanya. “Si m’envolten diverses persones, em diuen que els doni la cartera i ho faig, encara que no hagi existit violència expressa, hi ha hagut una intimidació clara”, va exposar. La controvertida frontera entre l’abús i l’agressió és evident.
El Codi Penal explica que el primer es produeix sense violència física i sense consentiment. En el cas de l’agressió, la llei explicita que hi ha d’haver violència o intimidació. Aquest és el difús límit entre qualificacions. La pena pot arribar fins als 15 anys de presó si es tracta d’actes grupals, contra persones vulnerables o si són especialment degradants.
En un cas molt similar al de Pamplona, el de La Manada de Collado Villalba, el tribunal va fer servir l’expressió d’“intimidació
Els canvis al Codi Penal han de reduir el marge d’interpretació i donar seguretat jurídica
ambiental” sobre la víctima per la participació de diverses persones, suficient per anul·lar la voluntat de la dona.
Les mobilitzacions després de la primera decisió van obrir la porta a una revisió del Codi Penal. El Govern de Rajoy i després el de Sánchez van demanar informes per actualitzar la llei. Els experts han proposat resoldre de soca-rel la confusió interpretativa, eliminant la tipificació d’abús sexual i que qualsevol atac sigui considerat com a agressió. La reforma, amb el ball electoral, està a l’aire però sembla qüestió de temps.