Absolts els creadors del web pirata Seriesyonkis El codi penal antic, clau per a la resolució de la sentència
La titular del jutjat Penal número 4 de Múrcia, Isabel María Carrillo Sáez, va absoldre ahir els quatre acusats d’un delicte contra la propietat intel·lectual suposadament comès entre el 2008 i el 2014 a les pàgines webs “películasyonkis. es”, “seriesyonkis.es” i “videosyonkis.es”. La sentència, que no és ferma i pot ser recorreguda, assenyala que “aquests webs no contenien cap tipus de contingut audiovisual, sinó que es limitaven a la publicació dels enllaços que conduïen a altres servidors on hi havia les obres”.
A més, afegeix la resolució, “no es va obtenir cap evidència” que algun dels acusats “hagués accedit al megaservidor per pujar el contingut de cap pel·lícula que després tingués l’enllaç allotjat a la seva pàgina web”.
Per la magistrada, no consta que cap dels acusats –el fundador de seriesyonkis Alberto G.S. i els que després van comprar les pàgines Alexis H., Jordi T.B. i David M.O.– obtingués ingressos econòmics directes derivats del nombre de descàrregues del material audiovisual protegit, sinó que eren beneficis indirectes derivats de la publicitat apareguda en forma de finestra emergent o bàners.
La resolució judicial considera provat que els webs contenien enllaços classificats amb sinopsi de l’obra, caràtula i fòrum de discussió, i que es limitaven a redirigir a megaservidors externs “on terceres persones no identificades (uploaders) havien allotjat obres audiovisuals protegides per drets de propietat intel·lectual, tot i que aquests darrers havien optat perquè l’obra no aparegués com a visible per a qualsevol públic que la busqués directament al megaservidor”.
En el període a què es refereix la conducta dels acusats, la jurisprudència majoritària a Espanya, tal com s’analitza en la sentència, ha estat partidària de considerar que la tasca d’“enllaçar” era una conducta atípica.
La reforma del Codi Penal del 2015 introdueix un nou tipus penal que criminalitza la conducta d’enllaçar oferint llistes ordenades d’obres, encara que els enllaços hagin estat facilitats per d’altres. “Aquesta tipificació expressa evidència que aquesta conducta abans no estava sancionada”, recalca la jutgessa, ja que als quatre acusats se’ls jutja per fets comesos abans de la reforma.