La cuidadora que vivia a l’hospital
L’auxiliar d’infermeria del
Príncipe de Asturias s’enfronta a 40 anys de presó
pel presumpte assassinat de dues
ancianes
Al’hospital Príncipe de Asturias d’Alcalá de Henares (Madrid) les opinions s’inclinen a favor de Beatriz López, de 38 anys. “No puc creure que ella, la Beatriz, que treballa amb nosaltres des de fa 15 anys, hagi fet això tan horrible. És una bona noia, treballadora, simpàtica, complidora...”, diu una companya, també auxiliar d’infermeria. Això tan horrible de què parla és l’assassinat de dues ancianes, una el 2015 i l’altra el 2017, quan estaven ingressades a l’hospital. Almenys això és el que assegura la fiscalia, que li demana 40 anys de presó. Les acusacions particulars en volen més: la presó permanent revisable. L’advocat de Beatriz López en demana l’absolució perquè, assegura, la seva defensada no ha fet res. Algú devia matar aquelles dues dones injectant-los grans quantitats d’aire, però “no va ser ella”.
Beatriz López coneix bé l’hospital Príncipe de Asturias. No en va, Alcalá de Henares és la ciutat
que l’ha vista créixer gairebé alhora que el centre hospitalari. Nascuda en el si d’una família treballadora, López va estar disposada a posar-se a pencar des de jove. De fet, cuidava la filla d’uns veïns quan aquests estaven treballant.
Va créixer, es va enamorar i va tenir una nena, que ara té 10 anys. Del pare en aquests moments se’n sap ben poca cosa, segons els parents de l’acusada. Això sí, a l’hora de formar una família va subscriure una hipoteca per comprar la casa.
Aquesta hipoteca explica, segons fonts pròximes, que ella treballés molt a l’hospital, que doblés torns, que fes més nits i que les que tenia lliures les oferís per cuidar pacients ingressats. “Moltes auxiliars ho fem. El salari és baix, i quan necessitem augmentar-lo ens oferim per cuidar els pacients que es queden sols i no poden comptar amb un familiar perquè treballen”, indica una companya de l’acusada.
Durant les llargues jornades de feina, Beatriz López deixava la seva filla a casa dels pares, on també viu el seu avi, de 90 anys. Des de fa gairebé dos anys, el temps que fa que l’acusada està en presó preventiva, la nena ha fet d’aquesta llar casa seva. “És la salvació dels pares, el clau a què s’agafen per continuar sobrevivint. Perquè aquesta família està realment morta en vida”, explica una amiga.
Beatriz López es va treure les oposicions a auxiliar el 2004, una data que no obliden a casa seva pel que suposava d’estabilitat i tranquil·litat laboral en el futur. A més, asseguren els seus coneguts, era un èxit que li anava “com l’anell al dit”, ja que sempre havia mostrat dots de cuidadora. “A més, treballava a l’hospital d’aquí, de la seva ciutat”, insisteixen.
Però alguna cosa va passar en aquest hospital el 29 de juliol del 2015, a l’habitació 532-2, situada a la planta cinquena de medicina interna, assignada al control d’infermeria B i ocupada per una pacient de 92 anys que l’endemà havia de ser donada d’alta. L’anciana, que tenia col·locada una via al braç, mor per una embòlia gasosa massiva. Li havien injectat “una gran quantitat d’aire” en el sistema circulatori i, a parer del fiscal, qui ho va fer va ser Beatriz López, l’última a sortir d’aquella habitació. Però d’aquest assassinat no se’n va saber res, almenys per a l’opinió pública, fins dos anys després.
El 2 d’agost del 2017 va passar una cosa semblant, en aquest cas a l’habitació 528, ocupada per una dona de 82 anys. Eren poc més de dos quarts de quatre de la tarda quan van saltar les alarmes. Hi havia hagut una parada cardiorespiratòria motivada per una embòlia gasosa massiva. El 5 d’agost, tres dies després, Beatriz López era detinguda i ingressava en presó provisional a la presó de dones d’Alcalá-Meco.
Els càrrecs contra ella s’assenten fonamentalment en els enregistraments que ensenyen que ella va ser l’última a entrar a les dues habitacions, com va assenyalar el fiscal aquest mateix dimarts, quan va començar el judici a la secció tercera de l’Audiència Provincial de Madrid. Dirigint-se al jurat popular els va etzibar: “De què s’acusa la senyora Beatriz? El fiscal l’acusa d’haver injectat aire a les venes de dues persones que estaven malaltes, força grans, i haver-los ocasionat la mort”. I va continuar: “Hi ha cap imatge en què es vegi com els injecta l’aire? No. Hi ha cap testimoni que la veiés com els injectava l’aire? No”. I va acabar: “Si actuen en consciència, no es podran equivocar”.
A la falta de proves “clares” és al que s’agafa la defensa de Beatriz López, que ni veu un mòbil ni proves consistents perquè sigui condemnada. També els que la coneixen, la seva família i els seus amics més pròxims, creuen en la seva innocència. “Ella sempre ha negat qualsevol implicació en aquestes morts, des del minut u. I hi insisteix i insisteix”, assenyalen. Així ho va indicar durant el judici, en què no va poder evitar plorar perquè “m’han destrossat la vida”, una vida que ara depèn de les nou persones que componen el jurat.
El fiscal insisteix que aquesta mare d’una nena de 10 anys va injectar aire a les venes de les pacients