La revolució de la longevitat
Fer anys és millor que no fer-ne. Però envellir espanta. I fa vergonya. I provoca sentiment de culpa. O això és el que li passà a Carl Honoré quan l’assenyalaren com el vell del seu equip d’hoquei. “M’havia convertit en l’equivalent de l’home de cinquanta anys que surt amb una noia de vint-i-dos?”, explica a la Casa del Llibre. Aquest fou el germen d’Elogio de la experiencia, que presenta amb l’editora d’RBA, Anna Periago. Després de l’èxit d’Elogio de la lentitud, l’autor canadenc resident a Londres analitza aquí per què va tenir una reacció tan negativa i fosca davant la realitat de fer-se gran.
Bàsicament, perquè el culte a la joventut és una obsessió recurrent en la nostra societat, i la seva indústria mou milions d’euros. Honoré creu que la discriminació per l’edat (l’edatisme) és el darrer gran desafiament no superat: “Ens trobem en el millor moment de la història per fer-nos grans, però encara ens sembla pejoratiu”. Amb l’edat es perden moltes coses, admet, però d’altres milloren. Així, parla del que ell anomena la revolució de la longevitat, que no és contagi, sinó tendència.
Prova d’això han estat els aniversaris que s’han celebrat aquesta setmana. Un és el dels cent-vint anys de la llibreria Documenta, resultat de sumar el seu primer lustre al carrer Pau Claris (després de refer-se gràcies al micromecenatge i a Èric del Arco, enginyer que somiava amb ser llibreter i avui ho és); més els quaranta-cinc anys des que Josep Cots la fundà amb Ramon Planes al carrer Cardenal Cassanyes; més l’edat del mateix Cots, que acaba de fer-ne setanta. Igual que l’editorial Planeta. “Qui ens havia de dir que el premi que creàrem per reconèixer els autors menors de 35 es mantindria gairebé quatre dècades després?”, diu Cots en una Documenta abarrotada de gairebé tots els professionals del llibre. I de llibres, esclar, que temen que algú els vessi cervesa per sobre; n’hi ha que es llancen des l’expositor i aletegen amb les pàgines. Per sort no es trenquen. Són forts i duradors.
Alguns escriptors llegeixen fragments de les seves obres, com Mathias Enard, Irene Solà, Susanna Rafart, Víctor García Tur, Yannick Garcia, Jordi Nopca, que a les deu ha de ser a casa per donar el biberó al seu fill Marcel. A la mateixa hora, el pianista que acompanya la cantant Sonia Redondo actuarà al Harlem. La presidenta del Gremi d’Editors, Maria Carme Ferrer, recorda que “una llibreria no és res si no fidelitza els clients i transmet cultura”. Vestides a joc, d’un color crema-daurat, arriben la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, i Laura Borràs, que dilluns atorgava un guardó del premi Llibreter (mai abans ho havia fet un diputat, però per a Ferrer, diu, ella sempre serà la directora de la Institució de les Lletres Catalanes).
Hi ha la presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, també Marina Espasa, Victoria Bermejo, Lluís Llort, Andreu Gomila, Carles Rebassa. Editors com Valeria Bergalli, de Minúscula; Silvia Sesé i Isabel Obiols, d’Anagrama; Rosa Rey, d’Angle; Laura Huerga, de Raig Verd; Eugènia Broggi, de L’Altra; Ester Andorrà, de Labreu; Aniol Rafel, de Periscopi; Luis Solano, de Libros del Asteroide; Albert Puigdueta i Carme Riera, de Random House; Ramon Mas, de Males Herbes; Núria Iceta, de L’Avenç. I arriba més gent, però he d’anar al desè aniversari de l’editorial Duomo, a la Torre Amat, a Sarrià, on descobresc que s’hi va casar Dani Osca, de Sajalín, segell que també farà deu anys al setembre.
Allà, en un jardí on passaries tots els capvespres d’estiu, prenen una copa de cava Ángeles GonzálezSinde, Ildefonso Falcones, Clara Sánchez, Care Santos. Han vengut d’Itàlia el president Stefano Mauri i el director editorial i conseller delegat Luigi Spagnol; el gerent Gianluca Mazzitelli; el conseller d’administració i director general del grup, Marco Tarò; la directora general de Garzanti, Elena Campominosi; Cristina Foschini, directora de drets i adquisicions. De la part d’aquí, l’equip format per Àngels Balaguer, Laia Salvat, Aurora Cuito i Olga Portella. Veig Aurelio Major; Jan Martí i Alice Incontrada, de Blackie Books; Miguel Aguilar, de Random; Juan Cerezo, de Tusquets, que farà mig segle, igual que Anagrama, de qui hi ha el director general, Román de Vicente. Hi ha també les agents Maria Lynch i Marina Penalva, Òscar López, Antonio Ramírez, de La Central, Lluís Morral, de la Laie.
Tret d’unes broquetes de pollastre, gairebé tot el que serveixen porta formatge (incloent-hi uns canapès de salmó). A Sergio Vila-Sanjuán no li agrada el formatge. Seiem amb Álex Sàlmon, director d’El
Mundo, Álvaro Colomer, Matías Néspolo i Najat El Hachmi. Arriba Silvia Querini, trenta-sis anys d’editora, setze dels quals capitanejant Lumen, i avui alumna d’un màster de literatura comparada, on continua descobrint talents (ara com a oient). Encara rep manuscrits amb aquella “frase del purgatori” –diu– que és: “Pots fer-hi un cop d’ull?”.
Jordi Cubiró i Àurea Juan es conegueren fent feina a l’Alibri. Per què no té el reconeixement d’altres llibreries, quan és tan enorme?, comenten. Sembla com vella, penso. Es fundà el 1925, llavors era la Herder. No ho sé. Potser hauria d’espolsar-se els complexos i apuntar-se a la revolució de la longevitat.
“Una llibreria no és res si no fidelitza els clients i transmet cultura”, diu la presidenta del gremi als 50 anys de la Documenta