Bling-bling
Dijous, un amic d’esports d’El Periódico em va preguntar si preferia Griezmann o Neymar per al Barça de la pròxima temporada. Li vaig respondre que cap dels dos no em feia trempar i que, més enllà de la seva indiscutible qualitat com a futbolistes, pecaven per excés de “bling-bling”… El silenci a l’altra banda del fil telefònic em va posar en alerta. Era la segona vegada en poc temps que havia fet servir aquesta expressió, com si es tractés d’un lloc comú, i obtenia la mateixa perplexitat com a resposta. Avui dia ens arriba informació de tot arreu, i molt rarament sabríem refer el camí de tornada cap a la font d’on la vam treure. Quan l’amic em va demanar què volia dir exactament, amb això del “bling-bling”, vaig haver d’admetre que no ho tenia del tot clar: em semblava que tenia un origen en la cultura del hip-hop, i que sobretot era a França on s’aplicava al futbol.
Tement que no es tractés d’una altra pedanteria sense fonament, d’aquestes que et marques quan xerres pels descosits, vaig fer cap a l’ordinador. D’alguna banda ho havia d’haver tret, això del bling-bling! Google em va proposar de seguida un esquetx del març del 2017 dels guinyols del Canal Plus francès on versionaven la cançó 24K Magic, de Bruno Mars, amb el títol Quoi’d plus bling-bling qu’un joueur de foot? (Què hi ha de més bling-bling que un futbolista?). En segon lloc, un magnífic article de l’abril del 2010, de la versió francesa de Slate, titulat “Benvinguda a l’univers bling-bling dels futbolistes”, on es posa de relleu la principal diferència entre els cracs d’avui dia i els del passat: l’entorn, l’agent, el representant, l’assessor, el CM, la germana, els amics… Però quan es tracta de posar
ordre a la cultura pop la Viquipèdia és insuperable. Hi diu que el bling-bling, blinblineo en castellà, és un terme d’argot popularitzat pel hip-hop, d’ús comú en el trap i el reggaeton, que fa referència a la joieria i als accessoris cridaners i ostentosos, com els telèfons mòbils o… les fundes dentals. A França es fa servir per descriure el mal gust i l’actitud dels nou-rics.
Trobo odiós que Antoine Griezman reprodueixi aquell ball característic dels avatars de Fortnite, quan fa una ‘L’ amb els dits davant del front després de marcar un gol, per recordar-li al rival que és un “Loser” (perdedor). És el que passa quan poses els “likes” per davant de l’espectador que et ve a veure al camp. France 2 va revelar al novembre que els jugadors del PSG cobraven primes si es prestaven a saludar el públic des del mig del camp. La mare de Bojan Krkic els hauria ben estovat, tota aquesta colla. Sabia què és el futbol. Recordeu que als desplaçaments li tenia prohibit sortir de l’autocar amb els auriculars posats?
Trobo odiós que Antoine Griezmann reprodueixi el ball característic dels avatars de Fortnite després de marcar