La renda bàsica universal catalana tindria un cost de 7.700 milions
Cada vegada més països estudien la possibilitat d’implantar una renda bàsica universal per erradicar la pobresa. L’increment de la desigualtat, la precarització del treball i l’arribada dels robots a la indústria han fet disparar les alarmes. Sense anar més lluny, les últimes dades disponibles de l’Idescat apunten que el 20% de la població catalana viu sota risc de pobresa.
Conscient d’aquesta situació, la Generalitat acaba de publicar un informe que dibuixa l’impacte que tindria la renda bàsica universal al territori. “Els adults cobrarien 664 euros al mes, uns 7.968 euros a l’any, i els menors percebrien 133 euros al mes, uns 1.594 euros anuals. Tothom se’n beneficiaria: la renda bàsica universal no té en compte la condició personal, laboral o patrimonial del ciutadà”, apunta l’estudi Renda Bàsica Universal: Anàlisi d’una proposta disruptiva d’innovació, elaborat pels economistes Oriol Amat i Xavier Ferràs, en el marc del Pla Nacional per la Indústria.
“El cost per sufragar aquesta renda seria descomunal. Les arques públiques haurien d’aportar 52.899 milions d’euros, el doble del pressupost que té ara la comunitat”, apunta Amat.
Per minimitzar l’impacte, l’informe indica que s’haurien de realitzar grans reformes, en moltes ocasions de competència estatal. “S’haurien d’eliminar ajuts com l’atur, les pensions, les beques, els subsidis de família i d’habitatge així com els mínims personals i familiars de l’IRPF. Llavors, el cost net de la renda bàsica seria de 7.700 milions d’euros a l’any, una quantitat més raonable i que equivaldria al 3,5% del PIB català”.
L’estudi apunta que el finançament de la renda bàsica uni
La proposta: els adults cobrarien 664 euros cada mes i els menors 133 euros
SENSE CONDICIONS
Sense grans reformes, el cost seria de 52.900 milions, el doble del pressupost català
UN GRAN CANVI
versal podria venir d’una reforma estructural de l’IRPF que implicaria la implantació d’un tipus únic nominal del 49,57%, la supressió dels mínims personals, l’eliminació de la compensació entre rendiments, les reduccions de la base i les deduccions de la quota. També s’hauria de modificar l’impost de societats i augmentar la recaptació dels ingressos de la lluita contra el frau i l’economia submergida.
“Som conscients que implantar la renda bàsica universal no és viable a curt termini perquè implica canvis profunds. Creiem que les reformes s’haurien d’introduir a poc a poc i sempre analitzant les conseqüències, com ha fet ara Finlàndia amb una prova a 2.000 ciutadans. De moment, només en alguns territoris dels Estats Units s’ha implantat aquesta mesura. Tenen poca població i disposen d’ingressos extraordinaris, el petroli, en el primer cas, i els casinos, en el segon. Catalunya és molt diferent”, apunta l’economista.
Segons l’estudi, la comunitat hauria de començar per ampliar la renda garantida de ciutadania a més habitants del territori. Només el 9% de les persones en risc de pobresa perceben aquesta ajuda, assegura Amat.