Batalla d’interessos

URSULA von der Leyen serà la primera dona que presidirà la Unió Europea. És metgessa, mare de set fills i ha estat tres vegades ministra del seu país. Actualment, ocupava la cartera de Defensa en el govern de coalició d’Angela Merkel. La nominació va ser una sorpresa per a tothom, també per a ella, perquè qui semblava cridat a ocupar el lloc era el socialista holandès Frans Timmermans, mentre que els conservadors apostaven per l’alemany Manfred Weber. Els caps de Govern van canviar cromos a Brussel·les, al marge del sistema de Spitzenkandidaten, regla no escrita segons la qual les famílies polítiques elegien els seus candidats. Per als alemanys era més important el Banc Central Europeu que la Comissió, però Merkel es va quedar sola defensant el seu compatriota Jens Weidmann per al càrrec i va haver de conformar-se a col·locar la seva candidata per substituir Jean-Claude Juncker. El més desconcertant és que no era la persona proposada pels populars europeus, sinó Von der Leyen. Els seus correligionaris

treuen foc pels queixals amb Merkel i els seus socis de govern, els socialdemòcrates, s’enfilen per les parets.

Von der Leyen haurà de ser ratificada el 16 de juliol pel Parlament Europeu, en una sessió que no resultarà gens plàcida per a ella. Tant és així que la candidata ha començat una campanya per aconseguir el suport més ampli possible. Entre els primers d’alçar la veu ha sortir el popular Esteban González Pons, que va criticar ahir durament les negociacions secretes del Consell Europeu, per acabar anunciant que, malgrat tot, donaran suport a la seva decisió.

Els governs han guanyat la mà al Parlament. Per si algú tenia cap dubte que som a l’Europa dels estats, només cal veure qui ha decidit finalment els nomenaments. Victor Hugo va escriure que una guerra entre europeus era una guerra civil. Però la pau entre europeus, sovint, resulta una batalla d’interessos.