Hora de curar ferides
Els populars critiquen “les conspiracions secretes” però garanteixen el vot
L’elecció d’Ursula von der Leyen com a nova presidenta de la Unió Europea ha deixat més ressentiments dels aconsellables fins i tot entre les files de la dreta europea, com va mostrar el discurs del popular Esteban González Pons.
“Van descartar Timmermans per defensar els valors de la UE”, va dir la socialista Iratxe García
El Parlament Europeu plora per la batalla perduda. Els principals grups parlamentaris havien llançat una agressiva campanya per forçar als caps de govern a sotmetre’s al sistema dels Spitzenkandidaten, és a dir, que el nou president de la Comissió Europea fos un dels noms promoguts públicament per les famílies polítiques. Però no ho han aconseguit.
Els caps de govern, amb l’empenta d’Emmanuel Macron, van acabar arraconant els Spitzenkandidaten i improvisant sobre la marxa un nom, el de la fins ara poc coneguda ministra de defensa alemanya, Ursula von der Leyen. Curiosament, els populars, grans defensors d’aquest sistema d’elecció, van tenir a la seva mà fer que el procediment triomfés, però hauria suposat que el nou president de la Comissió fos un socialista, l’holandès Timmermans, i no ho van acceptar. Els caps de govern populars van sacrificar el sistema de Spitzenkandidaten a canvi de col·locar, per quart mandat consecutiu, un dels seus al capdavant de l’executiu comunitari, en aquest cas, i és una gran novetat, una dona.
Von der Leyen ha començat la campanya per aconseguir el suport parlamentari i corregir aquesta mala entrada. Ahir, els eurodiputats populars li van garantir el suport. En un exercici de dubtosa coherència, el popular Esteban González Pons va llançar una dura diatriba contra el Consell Europeu, per acabar anunciant el suport a la decisió.
González Pons va dedicar bona part de la intervenció en el ple del Parlament a criticar aquests nomenaments fruit de “conspiracions secretes i a porta tancada” i de “mala educació democràtica”, i desitjant fins i tot que l’article 7 dels tractats, que protegeix els principis i els valors de la UE podria aplicar-se als estats membres per la forma en què han dut a terme aquesta negociació. Però, la seva conclusió va ser que donaran el seu vot a Von der Leyen, membre de la seva família política, per responsabilitat i perquè està capacitada.
Si els populars compensen l’abandonament del procés dels Spitzenkandidaten amb l’elecció d’una dels seus, el camp socialista està més dividit. També volien candidats principals, i fins i tot van estar a punt de col·locar el seu, Frans Timmermans. No va sortir i a més, la seva compensació és escassa. Les divisions al grup són patents, i algunes formacions, com els alemanys i altres partits que no estan al govern, no accepten avalar l’acord.
La primera rebel·lió ja es va constatar en la reunió del grup parlamentari socialista dimarts. Ni es van plantejar elegir el búlgar Sergei Stanishev, com havia suggerit el Consell, i es van decantar per l’italià David Sassoli, la qual cosa ha deixat un desequilibri geogràfic amb l’Est absent dels nous càrrecs.
Per tot això, la presidenta del grup parlamentari socialista, Iratxe García, no va avançar quin seria el seu vot en el ple del 16 de juliol, i es va centrar a criticar que s’hagués permès al grup de Visegrad vetar Frans Timmermans. “El nostre candidat ha estat descartat per defensar els valors de l’Estat de dret i de la Unió. Tinguin ben clar que nosaltres treballarem amb més energia per fer que aquests valors es respectin”.
Per la seva banda, els liberals ho poden tenir més fàcil. El seu referent, Macron, va obtenir el que volia. En una sola jugada va tombar el procediment dels Spitzenkandidaten i va assegurar per a una francesa, Christine Lagarde, el BCE; i la família política va col·locar un dels seus, el belga Charles Michel, a dirigir el Consell Europeu.
En la seva intervenció al Parlament, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, sabia que trepitjava terreny complicat. Va demanar col·laboració i el vot per a Von der Leyen. “Per primera vegada, hem aconseguit un equilibri de gènere perfecte en les posicions més importants. Espero que inspirarà el Parlament Europeu en les seves decisions”, va dir en la seva intervenció inicial. Després, li va ploure una cascada de crítiques, a la qual no va voler respondre.