Cristina Zelich
FOTÒGRAFA I COMISSÀRIA
El MNAC presenta la primera gran retrospectiva de l’obra d’Oriol Maspons partint de l’arxiu que el fotògraf va dipositar al museu l’any 2011 i del qual han sorgit nombroses imatges inèdites o molt poc conegudes.
Oriol Maspons (1928-2013) va ser el retratista de la gauche divine iel hippisme d’Eivissa, però també el de l’Espanya pobra dels anys cinquanta i principis dels seixanta, de Las Hurdes al barraquisme del Somorrostro o la muntanya de Montjuïc. El fotògraf que amb una mirada aguda i curiosa va registrar el trànsit d’un país que deixava enrere el seu passat més negre i fosc i pugnava en ple franquisme per instal·lar-se en la modernitat. La revisió de l’ arxiu, que el 2012 ell mateix va deixar en dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), treu a la llum algunes facetes poc conegudes de la seva obra i una infinitat d’imatges inèdites o poc vistes més enllà de l’estret cercle dels fotògrafs, que sempre van veure en ell un dinamitzador i un mestre.
La retrospectiva, que es pot visitar fins al 12 de gener, és la més completa que s’ha fet mai de la seva obra, i es titula Oriol Maspons, la fotografia útil. La comissària és Cristina Zelich, que des del mateix títol ja emfatitza la idea que va guiar el fotògraf al llarg de tota la seva trajectòria i que, malgrat la seva aparent simplicitat, va acabar revolucionant la fotografia espanyola. “Ell sempre va defensar la utilitat de la fotografia, un concepte que contraposa a la fotografia artística, com a objecte de contemplació estètica, que és el que propugnaven les agrupacions fotogràfiques, de què es va desmarcar molt aviat. Ell es considerava un notari del seu temps, volia que la fotografia reflectís el moment que vivia”.
Aquest és l’argument central que ha guiat Zelich a l’hora d’endinsarse a l’arxiu Maspons, un fons de més de 7.000 imatges que va ingressar al MNAC gràcies la tasca de David Balsells, que en aquell moment era conservador en cap del departament, i a la col·laboració de la fundació de la model Elsa Peretti. “No he volgut fer una exposició de les fotografies més boniques, més impactants i més reconeixibles de Maspons, sinó investigar al seu arxiu i, sobretot, contextualitzar els seus treballs”, diu Zelich. Són més de 500 imatges, a part de revistes, documents, llibres, portades de discos o retalls periodístics.
Maspons, que es va relacionar amb el món des de la diversió i la llibertat, va ser un fotògraf extravertit i rupturista amb una mirada que va congelar en imatges icòniques, com la de la de la parella de guàrdies civils a la platja de Cadaqués; la de la model Monique, que, segons assegurava el mateix Maspons, va passejar el primer biquini en aigües d’Eivissa, o la de la rossa Susan al volant d’un descapotable blanc, després coberta del llibre Últimas tardes con Teresa , de Juan Marsé. Membre de la gauche
divine, que va retratar en una infinitat d’ocasions, també es va endinsar en el Somorrostro i en el barraquisme de Montjuïc, va baixar al mateix barri xino que freqüenta Joan Colom i amb Julio Ubiña, el seu soci durant 14 anys, va veure néixer als anys seixanta la nova Barcelona que sorgia al Poblenou o Bellvitge, grans blocs d’habitatges i torres elèctriques en terrenys descampats. Les van fer per encàrrec de Cuadernos de Arquitectura ,i són uns dels descobriments de la mostra, que també recull els seus viatges a París i Londres, les seves arquitectures eivissenques, reportatges com el dels aspirants a novellers de l’escola de toreig Manuel El Extremeño, al Poble Sec, o la Managua arrasada pel terratrèmol del 1972.
L’exposició també recull la seva admirable tasca en el camp editorial –va participar activament en la creació de la sèrie de Lumen Palabra e imagen–, el cinema i la publicitat, sense passar per alt altres facetes més qüestionables, com les seves col·laboracions per Interviú amb Luis Cantero o la mirada que projecta sobre la dona a través de les models: “Les va cosificant, les despersonalitza i les converteix en maniquins”, observa Zelich.
“Es considerava un notari del seu temps, i volia que la fotografia reflectís el moment que vivia”