Putin a Roma, l’abraçada de l’ós
EL president de Rússia, Vladímir Putin, durant la seva visita de deu hores ahir a Roma va mirar d’enfortir les relacions bilaterals i de reduir el distanciament amb el Vaticà a propòsit d’Ucraïna. És significatiu que el president rus tornés a arribar amb un retard considerable a la cita amb el Papa –més de cinquanta minuts–, com havia passat en les seves dues trobades anteriors. Els optimistes diran que el 2015 el retard va ser de més d’una hora... Anècdotes a part, l’estada romana de Putin evoca l’abraçada de l’ós, metàfora de la suposada forma amistosa d’aquest plantígrad de matar les seves víctimes per asfíxia.
Aquest dos per un del líder rus a Roma es va iniciar amb una entrevista, qualificada pel Kremlin com a “molt substancial”, amb el papa Francesc al Vaticà i sense una altra companyia que la de dos intèrprets. El conflicte a Ucraïna ha desaparegut als mitjans de comunicació però persisteix, i el Vaticà se sent obligat moralment a mitjançar a la vista dels seus vincles amb l’Església ortodoxa ucraïnesa, desvinculada de la russa l’any passat després de segles. Francesc ha demostrat un inequívoc afany de millorar la relació amb l’Església ortodoxa russa, amb 165 dels 250 milions de cristians ortodoxos del món, com ja va demostrar al ser el primer
Sant Pare que s’entrevistava amb un patriarca ortodox rus –la històrica entrevista amb Kiril a l’Havana el febrer del 2016–, després de gairebé mil anys de distanciament. L’obertura a altres religions és un tret distintiu d’aquest papat, del qual s’espera la primera visita d’un pontífex a Rússia.
Les entrevistes amb les autoritats italianes –rematades amb un sopar amb Conte, Salvini i Di Maio– van confirmar una sintonia bilateral amb derivades per a la Unió Europea. Que Itàlia sigui un dels socis partidaris d’aixecar les sancions imposades per Brussel·les a Rússia després de la guerra d’Ucraïna entra dins del joc d’interessos i equilibris que tots els estats membres exerceixen amb els seus aliats naturals, històrics o comercials. El problema comença –d’aquí l’apel·lació a l’abraçada de l’ós– quan Itàlia es va desentenent dels valors fundacionals d’Europa malgrat el seu segell italià –com ara la figura de De Gasperi, decisiu per a la firma del tractat de Roma del 1957 que va ser l’origen de la UE– i es desconnecta d’aquest moment decisiu: rellançament després del Brexit o marxa enrere. Sense oblidar la picada d’ullet italiana, que va per lliure i en forma de cessió de ports, a la nova ruta de la seda que impulsa Xi Jinping. Una altra relació, com la russa, que Europa mira de reüll i amb aprensió.