Els llibres que no has llegit
Un escriptor veterà em truca per convidar-me a un sopar i presentar-me uns amics. En Tal és encantador, per bé que li falten algunes lectures, diu referint-se a un dels convidats. La frase ressona al meu crani. Em pregunto si el que vol dir és que a en Tal li falten lectures en general perquè és poc llegit o si el problema són uns llibres en concret. I en aquest cas, quins llibres serien. No fos cas que em faltin a mi també. M’inquieta quina mena de tares o flaqueses m’ha pogut causar no haver llegit una cosa que seria essencial per al meu desenvolupament, diguem, humà.
Repasso la meva llista de lectures crucials. Però també em venen al cap diversos comptes pendents. Algun gran llibre que m’he saltat. Reconec, per exemple, que vaig haver de deixar a mitges La muntanya màgica, de Mann, perquè em provocava somnis tristíssims. I després hi ha el meu problema amb Faulkner. Una espina clavada; conec persones fabuloses que el recomanen encaridament. I estic segura que tenen raó. De fet, encara que he abandonat cinc vegades Les palmeres salvatges, en el fons m’agrada; noto aquella escriptura torbadora, contundent, a les
cent pàgines que mai aconsegueixo traspassar a causa, potser, d’una classe rara de sadomasoquisme. Després hi ha Moby Dick, de Melville, que no sabria dir si l’he llegit sencer, a mitges o gens. Em pregunto si fa anys que el meu amic em nota aquestes mancances en silenci.
En el sopar, observo en Tal provant d’esbrinar els llibres que no ha llegit. Em fixo en el que diu i en l’estil del seu fraseig, però també en la manera erràtica que té de separar les espines del turbot. Alerta, amic, li diria, ets el que menges però també el que llegeixes. I el que no. Això mateix, et falta tot Coetzee, ho noto. Mira’t ara, parles amb aquesta fermesa marmòria perquè ni has ensumat Clarice Lispector. Ni Jhumpa Lahiri. Però amb una observació conscienciosa començo a veure també l’altre costat. Darrere d’aquest relat que fa de la seva vida hi ha tot Dostoievski, alleujat amb unes gotes d’Agatha Christie, em dic.
I penso en els llibres que m’han anat construint a mi. La literatura que ha elaborat el meu imaginari, els meus desitjos, les meves pors. I com al seu torn la lectura d’un llibre et porta a un altre en concret, com les baules d’una cadena que segueixen un ordre secret del qual no hi ha escapatòria. De la mateixa manera que la raó que això em vingui ara al cap és que acabo de llegir Fabulosas y rebeldes, de Joana Bonet. I ja no soc exactament la mateixa persona. Ni les seves línies m’haurien escrit una mica per dins, ni de la mateixa manera, si Bonet no estigués al seu torn escrita per Sylvia Plath, Joan Didion, Duras o Rodoreda, com he comprès seguint el mapa de lectures pròpies que l’autora desplega en aquest llibre valent, entre la intimitat i la política més pura.
La lectura d’un llibre et porta a un altre, com les baules d’una cadena que segueixen un ordre secret