Altruisme, de debò?

Si algú troba al seu cercle d’amigues, conegudes o saludades una dona que deixi el ventre nou mesos per gestar el fill d’altres que volen i no poden, sisplau, li prego que truqui a aquest diari. Serà notícia.

Torna el debat de la gestació subrogada al Congrés amb Ciutadans, malgrat que els de Rivera estan molt sols, sense PP, PSOE o Podem.

Que no ens confonguin. Això no va d’afirmar un nou dret: el dels que tenen impediments naturals per tenir fills i així tindran una manera de transmetre el seu ADN. Res a veure la gestació per substitució amb tècniques de reproducció assistida.

Per començar, se suprimeix un dret, un que ja existeix i que és irrevocable: el de filiació del nen. En cap paper no hi haurà de figurar ni una dada de la dona que va gestar la criatura. Objectiu? Desproveir la gestant de tot dret com a mare. S’ha d’assegurar, i per contracte, que aquesta renúncia tan radical i absoluta és voluntària i sense marxa enrere possible.

O sigui que es busquen dones, de més de 25 anys, amb estabilitat econòmica (?) i un fill ja gestat, que es vulguin convertir en incubadores a canvi de la despesa mèdica i una compensació per les molèsties. Per amor a l’art. Per “altruisme”,

És difícil de creure que algú vulgui ser una incubadora si no és per desesperació

segons defensa Ciutadans. Altruisme? De debò? Posem, i ho dubto, que hi hagi una minoria molt secreta que encaixi en aquest quadre prenyat de generositat. Tot i així, regular per a aquesta presumpta minoria suposaria legitimar un tracte degradant per a la resta. És molt difícil de creure que algú afronti un embaràs d’aquesta mena per altres raons que no siguin les econòmiques.

Per això provoca perplexitat que es parli de la decisió en llibertat que pren una dona que lloga el seu cos a d’altres. Aquesta decisió en llibertat és exactament la mateixa que pot prendre qualsevol persona de dormir al carrer quan ho ha perdut tot. No és un debat, sinó una qüestió de dignitat.