La menor violada a Manresa té por que no se la creguin Els pèrits que la van examinar veuen creïble la seva versió
Metges i psicòlegs van explicar ahir al judici com se sent i com es va sentir la víctima de la violació de La Manada de Manresa. Van declarar davant el tribunal que la jove tenia por que no se la creguessin i en continua tenint. Però els especialistes sí que se la creuen, i asseguren que té “un trastorn compatible” amb les seqüeles d’una violació múltiple.
La por i el rebuig de l’entorn van ser els sentiments que la van fuetejar quan els fets van tenir lloc i que han tornat a mesura que s’aproximava la data del judici, segons els pèrits. L’acusació afirma que la noia, que tenia 14 anys, va ser violada per torns per sis joves durant un botellot en una fàbrica abandonada de Manresa. La van conduir a una caseta abandonada annexa al lloc on se celebrava la festa i van anar fent torns. “Ara et toca a tu, quinze minuts cadascun”, es van dir els joves.
Al judici, que va començar dimarts a l’Audiència de Barcelona, hi ha set acusats. Els sis que van cometre els fets, als quals s’atribueix un delicte d’abús sexual, i no d’agressió, i un setè que va presenciar els fets i, en comptes de socórrer la víctima, es va quedar mirant mentre es masturbava.
La menor procedeix d’un entorn “complex” i d’una gran vulnerabilitat, segons van assenyalar els pèrits. Va viure amb la seva àvia durant la infantesa i després va estar tutelada per la direcció general d’Atenció a la Infància (DGAIA). Es va sentir “desbordada”, i va tenir crisis d’ansietat per la “por de possibles coaccions i amenaces del seu entorn” i, sobretot, de l’institut on estudiava, ja que li van fer el buit quan els fets van sortir a la llum.
La por. Aquest també va ser l’aspecte que va destacar un dels seus familiars a les portes del palau de justícia. “Té por que ningú no se la cregui”, vociferava amb indignació, exhibint un cartell que reclamava que va ser una violació i no un abús, i minuts més tard intentava fer justícia pel seu compte abalançant-se sense èxit contra un dels acusats. La por de la víctima també va ser destacada per una psicoterapeuta de la Fundació Vicki Bernadet. Va explicar que la menor va millorar molt després d’assistir a vint sessions de teràpia, malgrat que continuava tenint “por que no se la creguessin i que no hi hagués càstig per als agressors”.
Tot i això, la menor no recordava res del que havia passat aquella nit. Van ser els seus companys els que la van avisar que uns nois més grans l’havien violat per torns. La menor també va assegurar que havia quedat inconscient perquè algú li havia posat alguna droga a la beguda, però l’examen mèdic ho va descartar. La revisió ginecològica tampoc no va donar cap evidència que la menor hagués estat violada. Una de les proves principals són unes taques d’esperma amb un ADN que es correspon amb el d’un dels acusats i que van aparèixer als pantalons de la víctima. No hi ha proves que incriminin la resta. El testimoni dels amics de la víctima serà clau.
Els especialistes creuen que el trastorn que pateix la víctima és compatible amb una violació múltiple