Festa indie al camp
El Vida va arrencar amb José González i Hot Chip de caps de cartell i la mala notícia de la suspensió del concert de Beirut
Els primers a pujar a un dels quatre escenaris del festival Vida van ser el duo Kids from Mars, d’uns quinze anys i de Blanes. Amb un únic EP, d’enigmàtic títol
A l’escenari La Masia va debutar la cantautora australiana Julia Jacklin, que va venir a presentar Crushing, un segon àlbum que li ha valgut comparacions amb Angel Olsen i Sharon van Etten. El seu indie pop confessional, que explora les relacions sentimentals en crisi, la mostra vulnerable i alhora capaç d’elevades dosis de dramatisme, modulant la veu des del pudor fins als aguts per passar de l’intimisme folk al rampell rock.
Amb la calorada encara present, el primer de trepitjar l’escenari de La Cova va ser Espaldamaceta, nom artístic del tarragoní José Juan González. El seu projecte ha passat d’individual i acústic a un elaborat pop-rock en format de trio i ja totalment en català al seu nou disc Millor
que mai produït per Jordi Casadesús (La Iaia, Núria Graham). La presència de propostes locals defineix la filosofia del Vida, que en la primera jornada també va incloure Pau Vallvé, un habitual del festival, en la que és l’exitosa gira de Life vest under your seat, un disc de títol en anglès però de cançons en català que va gravar sol i que presenta amb banda. La nòmina d’artistes catalans va incloure el grup Invisible Harvey, el duo Cala Vento i el sol·licitat El Petit de Cal Eril, que també actua al Cruïlla. La gran demanda és pel seu elaborat pop metafísic, que desenvolupa en companyia d’un rodat grup en què destaca Jordi Matas, que ha substituït la bateria de gires anteriors per una guitarra de dotze cordes en la presentació d’Energia fosca, culminació del tríptic màgic que completen el disc del triangle i La força, que l’han convertit en una de les propostes més destacades de la música alternativa, gràcies a un directe en què alternen melodies ingràvides i enganxoses i desenvolupaments instrumentals lisèrgics.
El primer cap de cartell va ser José González, el cantautor suec d’origen argentí que ha portat el seu folk de tauleta de nit a un públic que sobrepassa amb escreix l’escena indie, tal com va posar de manifest el seu recent concert a L’Auditori amb l’orquestra String Theory en una gira plasmada al seu últim disc, Live
in Europa. Al Vida va actuar en solitari, amb el repertori de les seves cançons ja conegudes –entre les quals diverses versions, com el Blackbird dels Beatles–, mentre està embrancat, segons ens va explicar, en l’elaboració d’un repertori nou que encara trigarà a veure la llum i a cuidarse de la seva filla, que acaba de néixer.
Molt d’acord amb la filosofia del festival va ser el grup argentí El Mató a un Policía Motorizado, el noise-pop del qual està influït per Los Planetas. L’altre cap de cartell va ser el grup Hot Chip, que va estrenar el seu flamant A bath full of ecstasy incidint en l’exitosa barreja de música de ball i indie pop. Una altra aposta segura va ser la de Sleaford Mods, el vidriòlic duo britànic que barreja rap, punk i electrònica per no deixar canya dreta.
L’aposta per artistes locals com Pau Vallvé o El Petit de Cal Eril defineix la filosofia del Vida