L’agraït coneixement
Spider-Man: Lejos de casa Direcció: Jon Watts
Intèrprets: Tom Holland, Jake Gyllenhaal, Zendaya
Producció: EUA, 2019 129 minuts. Fantàstica
Vengadores: Endgame tancava un cicle, però ja sabíem que, al cap de poques setmanes d’estrenarse, Spider-Man: Lejos de casa vindria a mantenir dreta, viva i en bon estat de salut la franquícia marveliana. Qui no acudís a la crida de l’última pel·lícula de Joe i Anthony Russo potser s’endurà una sorpresa, al principi de la de Jon Watts, que repeteix direcció després de Spider-Man: Homecoming, quan descobreixi els transcendentals esdeveniments que hi passen. Hi retrobem, esclar, una fauna que ja ens és familiar: el noi aranya, el seu amic Ned, el seu objecte del desig M.J., el simpàtic Happy, la tia May, el carismàtic i malhumorat Nick Fury... Aquest nou lliurament, però, és expansiu com pocs enllaçant amb altres títols de la sèrie, particularment els consagrats a Tony Stark. Cal ser un fan incondicional, gairebé un maniàtic, per recordar, per exemple, l’ajudant de Jeff Bridges al primer Iron Man, que aquí reapareix. Aquesta obsessió pels detalls resulta en el pur reconeixement de l’espectador addicte, summament agraït de sentir-se membre exclusiu del club: reconèixer és reconeixe’s. Aquí hi ha tanta referencialitat orientada al connaisseur que fins i tot hi arriba a haver una molt sucosa cita a la ja una mica llunyana trilogia aràcnida dirigida per Sam Raimi. Dit això, cal assenyalar que Spider-Man: Lejos de casa és una pel·lícula cent per cent estiuenca. Com la recent Men in Black: International , és inesperadament cosmopolita: un recorregut turístic per Europa, amb Venècia, Praga i Londres com a escenaris de l’acció. En aquestes ciutats, la pel·lícula alterna les seves dues cares. Una, la típica comèdia adolescent, amb Peter Parker intentant seduir M.J., un registre en què no és particularment memorable: Raimi se’n sortia més bé que Watts. I l’altra, la merament espectacular, l’enfrontament del superheroi amb els tres Elements i amb l’ajuda de Mysterio, una ambigua criatura d’una altra dimensió. No cal dir que són escenes d’impacte, trepidants i vistoses, tot i que en conjunt no aporten originalitat a la saga.