La Vanguardia (Català)

Principi i final d’una gran cineasta

- LLUÍS BONET MOJICA

Varda por Agnès Direcció: Agnès Varda Intèrprets: Agnès Varda, Sandrine Bonnaire, Hervé Chandès Producció: França, 2019 115 minuts Documental biogràfic

“Acabo de superar els 90 anys i m’és igual”, afirma Agnès Varda en cert moment d’aquest documental testamenta­ri, filmat poc abans de la seva mort al març. Físicament diminuta i mentalment gegantina, la sempre laboriosa cineasta ha quedat com tot un referent fílmic i humà. Intel·ligent, feminista, lluitadora política indomable, afectuosa unes vegades i sarcàstica d’altres, el seu tarannà artístic i humà superava els límits imposats per la hipocresia de la nostra societat. De pare grec i mare francesa, Varda va néixer a Brussel·les i les imatges sempre van configurar el seu univers creatiu. Va desembarca­r al cinema per mitjà de la fotografia i en aquest documental autobiogrà­fic explica que sempre anava “amb la càmera per capturar coses”; és a dir, per capturar la vida. Els seus començamen­ts van ser fent de fotògrafa als escenaris teatrals i també a la vida real. Sempre amb la càmera a la mà, va retratar Dalí a Cadaqués i també grans cineastes, com Visconti o Fellini. Amb la complicita­t de l’actor Philippe Noiret i del realitzado­r Alain Resnais, que es va encarregar del muntatge de la pel·lícula, el 1955 Varda roda el seu primer llargmetra­tge, La pointe courte, que ja anticipa la imminent revolució que representa­ria el cinema de la denominada nouvelle vague. Després de diversos curtmetrat­ges, el 1962 Varda filmarà la seva obra més llegendàri­a, Cleo de5a7 , que marca un abans i un després en la seva trajectòri­a fílmica. Tal com indica en un moment del documental, “a aquesta feina m’hi han portat la inspiració, la creació i compartir”. Per ella, el “malson del cineasta és que la sala de butaques estigui buida, sense públic”. També repassa la seva vida privada, molt lligada a la profession­al: el seu marit va ser Jacques Demy, guionista i director d’èxits com ara el musical Els paraigües de Cherbourg (1964), mort prematuram­ent el 1990. Certament, Varda por Agnès no és una pel·lícula per a tots els públics, però deixa una empremta autèntica en els amants de les imatges i els admiradors d’Agnès Varda.

 ?? CINÉ TAMARIS ?? La cineasta Agnès Varda
CINÉ TAMARIS La cineasta Agnès Varda

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain