Fitxatges per a una Champions
Mig ofegats per la calor, ara passem per la tradicional etapa de les catifes vermelles i les passarel·les de fitxatges als grans equips. En paral·lel arriben, una mica esmorteïts, els ecos de la Copa Amèrica i del paper del Brasil com a etern favorit per a tot, de la mateixa manera que Alemanya ho va ser a Europa en altres temps. Ara bé, el recent triomf de la roja sub-21 demostra que el futbol ja no és allò a què juguen onze contra onze i sempre guanyen els alemanys.
De tornada a la qüestió dels fitxatges, en el primer balanç cal fixar-se en els blancs. Després de l’adquisició d’Eden Hazard, el general Florentino i el capità Zinédine elaboren a Chamartín els seus plans de recuperació i la seva agenda de descarts després d’una temporada desastrosa, de les pitjors que es recorden a l’entitat blanca. Els merengues seran més perillosos la pròxima, ja que van acabar l’última amb l’orgull ferit i ganes de revenja contra el món. El casament de Sergio Ramos no enganya ningú. Aquest parèntesi amorós esdevindrà terror viking així que la pilota torni a rodar.
Mentrestant, els seus veïns del Wanda Metropolitano, els atlètics, miren de fer un salt qualitatiu amb el fitxatge de João Felix, un nano de 19 anys en qui han posat totes les esperances, sota el guiatge de les recomanacions de Paulo Futre. Entre portuguesos corre el joc. I entre milions. I és que el noi ha costat la barbaritat de 126 milions, una xifra que hauria resultat impossible per a l’Atlètic d’altres temps. Al substitut de Griezmann l’han portat aquests dies al Museu del Prado per fer-li
Entre el Petit Príncep francès i el cabrioles brasiler, no en tinc cap dubte, prefereixo Griezmann: segur que encaixarà amb Messi
un bany de pintura, i l’han retratat posant davant un quadre de Goya. Una escena galant, de ball. Menys mal, perquè el de Fuentedetodos va pintar moltes coses pitjors, i molt dures.
Griezmann, hem dit Griezmann, i amb això arribem al Barça, àvid de reforços a la punta de l’atac, a la recerca de gols, tan necessaris per guanyar títols. Sobretot, per guanyar la Champions. Entre el Petit Príncep francès i el cabrioles brasiler no tinc cap dubte: si Neymar es queda a París per reconstruir el PSG i donar un cop de mà a NotreDame, no m’enduré cap disgust. Espero, en canvi, moltes coses bones de l’Antoine –Antuan, per entendre’ns– en companyia de Suárez i Messi, sense descartar Dembélé, que es mereix alguna oportunitat més. Griezmann i Messi encaixaran la primera, segur, i si aconsegueixen que l’estrella de la sort els doni un cop de mà, seran una bona fórmula per a la pròxima Champions. Que ja toca.