Nadal desfà un embolic
El balear inverteix quatre sets i molt d’ofici per superar el volcànic Kyrgios
Tot el que havia de ser un partit sensacional a Wimbledon, un combat entre dos esperits oposats, va anar agafant forma a mesura que passaven els minuts.
Ho vam veure al començament del matx, en els dos primers jocs. En un tres i no res, Rafael Nadal s’apuntava vuit dels deu primers punts. Es posava 2-0, trencant el servei de Nick Kyrgios, i l’australià va entendre que això anava de debò. A Nadal, en una pista, no se’l provoca. Una estoneta més, i ara 3-0. I Kyrgios, el volcà imprevisible que de vegades comença a servir per baix, o llança deixades, o s’empipa amb ell mateix, amb el rival o amb la cadira del jutge, no apareixia enlloc. On és el xou? Els organitzadors de l’All England Lawn Tennis Club haurien estirat les orelles al díscol aussie?
La història semblava que anava en aquesta línia, amb un monstre semiadormit i un Nadal còmode. Però llavors, amb 5-2 en contra, el monstre va aparèixer. Kyrgios protestava si Nadal s’endarreria servint. –Fes-li un warning –deia al jutge. I després va posar a prova el balear: un servei per baix, i el joc per a l’aussie. 5-3.
Aquesta és l’hora dels valents. Kyrgios intentava assaltar la fortalesa mental de Nadal. Enredar el partit. Entenia una cosa: o ho aconseguia, o se n’anava.
D’entrada, el balear va respondre amb fermesa. Conservava el servei i s’enduia la primera mànega en 29 minuts: 6-3. Sí, Nadal volava. O no. La cosa es va embolicar al segon set. Kyrgios va entrar en mode jugadoràs. Va començar a bellugar el balear, va provar deixades i serveis magistrals. Va restar meravellosament bé. Ara era ell qui es posava 3-0 guanyant. Una ombra recorria la ment dels experts. Ens remetia al 2014. Fins ara, era l’únic matx que havien disputat Kyrgios i Nadal a Wimbledon. Se l’havia endut l’australià.
Un altre servei per baix i Kyrgios se n’anava fins a 4-1. Nadal feia mala cara. No li agrada el que fa Kyrgios.
–Crec que ha de respectar més els altres jugadors, els jutges i fins i tot a si mateix –ha dit Nadal algun cop.
–No faria una cervesa amb Nadal –diu Kyrgios. No s’avenen pas. El partit va entrar en una fase confusa. Durant una estona Kyrgios va servir fatal. Es va equivocar dues vegades a la xarxa, va malgastar el servei i va perdre l’avantatge i l’oremus. Ja s’estava barallant amb el jutge. –Fes-li un warning a Nadal–tornava a dir. Nadal ni se’l mirava. Nadal no volia aquella deriva. Mantenia el tempo. Pretenia fer sortir de polleguera l’australià. Però tot s’havia enredat. I en l’embolic, Kyrgios galopava. Li va tornar el
Kyrgios va fer del partit una aventura: va provar de manipular Nadal, que ara s’enfronta a Tsonga
break, servia molt bé i es va apuntar la segona mànega: 3-6. Hi havia partit. Amb el marcador igualat, què venia? Va reaparèixer Nadal, que continuava sense mirar Kyrgios. Va guanyar el servei en blanc. Kyrgios no es va arronsar. Es va endur el seu. Hi va haver intercanvi de banderins. Kyrgios reia i gesticulava. Volia enrenou. Nadal ni se’l mirava. Cada un avançava a la seva manera. Kyrgios proposava el desordre, el sarau. Corria a la línia de fons mentre esperava que Nadal servís. Quan fallava, es donava raquetades al cap. De vegades sembla un geni. De vegades, un friqui. Nadal volia calma. No trepitjava les línies quan anava cap a la banqueta, posava les ampolletes en diagonal, no permetia que l’australià li pugés a l’esquena. De vegades Nadal també sembla un friqui.
Hi va haver rampells d’eufòria als dos bàndols, d’aquí al final ja ningú no cediria el servei, i així van arribar al primer tie-break. Aquí, per fi, manava Nadal: és més sòlid restant. I més estable: 7-5.
Amb el tercer set al sarró, Nadal semblava que havia desfet l’embolic.
El que se li demanava a l’australià era excessiu. Necessitava anar a cinc sets per tombar Nadal. El talent no li dona per a tant, o això es creu. Ni el talent, ni la paciència. O això es creu. Però no es desmuntava: Kyrgios continuava servint molt bé, va arribar als 29 aces, per deu del balear.
Impertèrrit, Nadal continuava domant el monstre. O tenint-lo a ratlla. Defensava el servei, pressionava Kyrgios, que no podia permetre’s un error. No en va cometre fins al segon tie-break: aquí, altre cop imperava l’eficiència de Nadal. Absurdament, Kyrgios llançava una volea a la xarxa. I fallava en un revés paral·lel. I marxava.
Nadal va avançar a la tercera ronda, on l’espera Jo-Wilfried Tsonga.
És tan volcànic com Kyrgios, però més tranquil.