Un recital catapulta Espanya
L’equip de Mondelo ja és a semifinals i s’assegura la presència al Preolímpic
Van fer un pas endavant i van completar un partit sensacional. Com a resultant van obtenir el primer dels objectius. Amb la seva victòria contra Rússia, a Belgrad, Espanya es va plantar a les semifinals de l’Eurobàsquet i tornarà a lluitar per les medalles. L’equip de Mondelo buscarà demà el pas a la gran final contra l’amfitriona Sèrbia. L’altra semifinal la disputaran França i la Gran Bretanya.
A més a més, amb la seva victòria aclaparadora davant les russes, la selecció espanyola ja s’ha assegurat la presència al torneig Preolímpic. No es conformen amb això i esperen pujar al podi per setè campionat consecutiu. Déu-n’hi-do. Un mèrit enorme però que ja no sorprèn, sobretot si juguen amb la mateixa convicció que contra Rússia. Ndour va resultar altra vegada un martell piló (24 punts), però la signatura del triomf cal atribuir-la al col·lectiu. Espanya només va haver de lamentar una notícia negativa, la lesió al turmell esquerre, al tram final, d’una jugadora tan important com Laura Nicholls. Caldrà veure com evoluciona.
Rússia exigia apujar el nivell. Les dones dirigides per Mondelo ho sabien, ja que fa poques dates havien caigut en un amistós davant les russes a Saragossa. Eren conscients de la dificultat i que també havien estat un xic irregulars a la primera fase, malgrat haver superat els seus tres partits amb victòries. I és que si alguna cosa té aquest equip tan guanyador és competitivitat i ambició. Per això la seva posada en escena va ser molt interessant. Amb una defensa intensa, un domini aclaparador del rebot i una bona sortida al contraatac, Espanya va dir a Rússia, d’entrada, qui manava. Ndour, de nou excel·lent, era la propietària de la pintura, mentre que Xargay recuperava el canell que havia tingut el primer dia contra Ucraïna. Les espanyoles interpretaven bé com atacar la defensa en zona russa.
A l’altre costat de la pista, l’equip de Mondelo, amb una Nicholls batalladora, sabia tancar-li els camins a la pivot Vadeeva. El 15-7 inicial deia moltes coses, per bé que al final del primer quart el resultat s’havia ajustat (19-16).
El que va venir a continuació encara seria millor. Perquè, abans del descans, Espanya va endossar un parcial de 13-0 a Rússia que la va portar a obtenir un avantatge fenomenal de 19 punts (44-25), lleugerament reduït a l’entreacte (4428). Les espanyoles eren un cicló. Anna Cruz s’afegia a la causa amb unes penetracions i uns tirs de mitja distància eficaços, Sílvia Domínguez dirigia amb encert, Laia Palau transmetia saviesa i Cristina Ouviña s’atipava de recuperar pilotes sense fer escarafalls, tampoc, a atacar el cèrcol rival. Espanya tenia molt clar què havia de fer en defensa i en atac i estava signant el seu millor bàsquet al campionat, un joc fluid i molt decidit, el que l’ha fet sumar podis els últims anys.
Ndour i Xargay brillaven en l’anotació, però era tot l’equip el que remava en la mateixa direcció. La prova més evident, que Espanya gairebé doblava Rússia en rebots després dels primers dos quarts.
Era d’esperar que el conjunt rus intentés reaccionar introduint alguns canvis, però el que va passar va ser que l’equip espanyol no va abaixar el pistó, va arribar a guanyar de 26 i va continuar treballant als dos costats de la pista com si el marcador estigués per decidir. No era així, ni de bon tros, i Rússia només es va aconseguir acostar a 14.
Un matx rodó. Jugant així, Espanya perfectament pot revalidar el seu títol de campiona d’Europa.
La selecció espanyola va ser superior a Rússia des del principi i buscarà la final contra Sèrbia, l’amfitriona
Ndour va tornar a brillar als dos costats de la pista i va anotar 24 punts, però la victòria va ser col·lectiva