ENTREVISTA AL PRESIDENT DE FOMENT, JOSEP SÁNCHEZ LLIBRE |
Josep Sánchez Llibre, president de Foment, assenyala que el model de finançament autonòmic i una excessiva càrrega de tributs penalitzen l’activitat econòmica catalana
Fa poc més de 8 mesos que està al capdavant de Foment del Treball i ja ha quedat clar que Josep Sánchez Llibre (Barcelona, 1949) vol dotar la patronal d’un nou esperit, obrir les finestres de la històrica seu de Via Laietana als nous temps i transformar l’entitat en una veritable “casa gran dels empresaris catalans”. En aquest camí s’emmarca l’informe que ha elaborat Foment, ple de propostes per aconseguir que Catalunya disposi d’una fiscalitat més competitiva per atraure inversions i talent.
El document de Foment reclama 12 reformes fiscals molt concretes, però es presenta també com un full de ruta.
Aquesta és la voluntat de Foment, tenir un mapa de quina hauria de ser la càrrega fiscal a Catalunya per poder disposar d’una fiscalitat atractiva que atregui inversions internacionals i de la resta de comunitats autònomes de l’Estat. La fiscalitat ha de ser un eix vertebrador de generació de riquesa i de redistribució d’aquesta riquesa i, finalment, d’impuls de l’economia productiva. Un trinomi per aconseguir que Catalunya sigui un autèntic hub de posicionament industrial del sud d’Europa, i un element tractor perquè l’economia catalana torni a ser el motor de l’espanyola. I que Barcelona sigui una de les capitals mundials més atractives des dels punts de vista fiscal, logístic i industrial.
Per què Catalunya té una pressió fiscal superior a la resta de zones de l’Estat?
Perquè no disposa d’un sistema de finançament suficientment just. Catalunya no gaudeix d’un sistema proporcional a la seva aportació al PIB espanyol. I llavors és quan els governs catalans quadren els pressupostos incrementant la pressió fiscal, i això significa un element de competitivitat negativa respecte a d’altres zones de l’Estat. Alhora, plantegem a la Generalitat una ref lexió respecte a l’elevat número de tributs propis que aplica, que tampoc és que aconsegueixin una recaptació significativa, però sí que afavoreixen aquesta idea que a Catalunya hi ha més pressió fiscal que en altres llocs. Amb un altre sistema de finançament més just, equilibrat i conforme a les aportacions que fa Catalunya al PIB, es podrien quadrar els pressupostos amb menys pressió fiscal.
El nou Govern de l’Estat haurà d’obrir el meló del finançament autonòmic?
És una de les primeres solucions que demanem a l’informe: que el nou Govern de l’Estat ha de posar sobre la taula un nou sistema de finançament. L’actual ja ha estat prorrogat molt de temps. A Espanya hi ha pressió fiscal per a les rendes baixes de menys del 18,5%, i a Catalunya és del 21,5%. I per a les rendes altes el marginal és a Catalunya del 48%, i a la resta, del 44%. Demanem que la pressió fiscal que reben a Catalunya les rendes baixes, mitjanes i altes sigui la mateixa que a la resta de l’Estat.
Hi ha competència fiscal deslleial entre comunitats autònomes?
Hi ha competència, però jo no diria que deslleial. Tothom aplica les eines fiscals al seu abast per atreure inversions. Foment vol que Catalunya tingui les mateixes eines que la resta de les comunitats per atreure inversions i evitar deslocalitzacions d’inversions empresarials. En aquest sentit hi ha 2 o 3 impostos que sí que són elements de competència que podríem dir-ne que trenquen les regles de joc. El fet, per exemple, que hi hagi comunitats on es pugui no implementar l’impost de patrimoni o successions. Nosaltres entenem que, per evitar aquesta competència, el govern central hauria d’adoptar mesures i intentar que la política fiscal a tot l’Estat fos racional. Això implicaria 2 o 3 canvis substancials.
Com per exemple?
Un seria eliminar l’impost de patrimoni. És un impost confiscador que només existeix a Espanya. Va ser un impost extraordinari als anys setanta i després es va convertir en ordinari. I després, remodelar el de successions, que pensem que hauria de tenir un caràcter lineal del 5% per als descendents de primer grau i del 10% per als que no ho són. Demanem, bàsicament, reequilibrar, racionalitzar els tributs cedits perquè tothom tingui les mateixes eines.
L’informe exemplifica la volubilitat fiscal existent a partir del cas de l’impost de patrimoni, derogat per Zapatero i després recuperat i prorrogat pels populars.
L’Estat sempre fa ús de la fiscalitat per arreglar els pressupostos. Però això ja és insostenible. La mitjana d’impostos que ara es paguen a l’Estat espanyol està equilibrada i homologada amb els impostos que es paguen a la resta dels països de la UE. Però sí que tenim una manera d’augmentar la recaptació dels impostos.
Més recaptació amb menys impostos?
Sí, per la via de combatre l’economia submergida. Volem intentar convèncer el Govern central que plantegi un pla estratègic de quatre anys per eliminar o reduir l’economia submergida. No hi ha hagut cap govern espanyol que hagi tingut la valentia de dir que a Espanya, segons diversos organismes internacionals, hi ha un 25% d’economia submergida. Fem, doncs, un pla estratègic per eliminar-ne un 10% i anar cap al 15%, la mitjana europea.
S’ha calculat què es podria recaptar?
Es podrien recaptar més de 40.000 milions recurrents cada any. Hisenda disposa de mecanismes tecnològics per lluitar contra el frau i saben on hi ha les principals borses d’economia submergida. Fem que pagui absolutament tothom. És la manera de reequilibrar pressupostos i no haver d’implantar polítiques que incrementin la pressió fiscal i redueixin la nostra competitivitat.