ECONOMIA SUBMERGIDA: MÉS DE 44.000 M€ ANUALS EN IMPOSTOS QUE ES PERDEN |
La competitivitat en matèria tributària no passa per aferrissar-se amb la classe mitjana ni amb les empreses, sinó sobretot per posar les bases d’un sistema just en el qual af lorin els diners que ara es perden en l’economia en negre
Foment denuncia els diners que es mouen fora del sistema perquè comporten una càrrega extra per als contribuents, que veurien reduir-se els impostos si l’Estat pogués recaptar una part d’aquest magma
En negre, en B, en sobre, de mà en mà o en maletí. La quantitat de diners que es mouen fora del sistema cada any comporta una càrrega extra per als contribuents, que veurien els impostos reduïts i més equilibrats si l’Estat pogués disposar de la tributació que significaria l’aflorament de tot aquest magma de diners que no consta enlloc. El problema és que el volum de recaptació impositiva a Espanya és considerablement inferior al dels principals països de la Unió Europea, conseqüència de l’elevada activitat de l’economia submergida, i no del model fiscal, el qual recull, en termes generals, les principals figures tributàries de la resta de països. Des d’aquest punt de partida, l’increment
d’impostos i de la pressió fiscal no resol, ni molt menys, el problema.
Foment ha utilitzat, per a l’elaboració del seu informe, l’estudi del professor Schneider, especialista a estimar a partir de diversos enfocaments i anàlisis la situació de l’economia submergida en el món. Així, en el seu estudi, citat al gràfic de la pàgina següent, i en uns altres que ha elaborat amb una bona base metodològica, elabora l’aproximació del que representa l’economia submergida als països del món.
Per cenyir-nos a l’interès de l’informe de Foment sobre la importància de lluitar contra l’economia submergida per arribar a obtenir una fiscalitat competitiva, únicament hem inclòs en la taula adjunta els països membres de l’OCDE, que s’assemblen als països desenvolupats. I aquest és un exercici interessant, perquè a vegades s’exposa que el nivell d’ingressos sobre el PIB és, en el cas espanyol, relativament menor que en altres països, de la qual cosa alguns conclouen que queda recorregut fiscal. No obstant això, així que s’analitzen els principals paràmetres de les figures més rellevants fiscalment, els experts de Foment constaten que aquests paràmetres no divergeixen en excés dels d’aquells països a què ens volem comparar.
Els matisos poden donar-se als països anglosaxons, on es posa un accent més gran en els impostos especials o abscisses. Però Espanya està, indiquen, bastant en línia en IRPF o en l’impost de societats amb els països del centre d’Europa, i especialment en línia amb Alemanya. En aquests països s’estableixen mesures correctores més apropiades per a la declaració conjunta, que
L’estudi de la patronal catalana assenyala que, si aflorés un 10% de l’economia submergida d’Espanya, l’Estat recaptaria 46.000 milions més cada any
permet una progressivitat més justa, o en l’aplicació del tipus impositiu de l’IVA (encara que a Espanya es fa un ús més gran del reduït i del superreduït).
El marge que queda pot quedar més que explicat per la presència més gran d’economia submergida al nostre país, que aquests estudiosos situen sobre una mitjana del 25,2% del PIB per al període que han estudiat (1991-2015).
Així, França (16%), Alemanya (15,6%), Regne Unit (13,3%) i els Estats Units (9,4%) tenen valors substancialment inferiors, de l’ordre de 10 punts del PIB en el cas dels primers o de 15 punts respecte als Estats Units. Únicament Itàlia (29,6%) i Polònia (26,5%) tenen valors superiors al cas espanyol, entre els països grans europeus.
Fent una comparativa amb els nivells d’economia submergida existent en altres estats grans i de similar nivell de desenvolupament que Espanya, Foment extreu que, si es disposés dels mateixos nivells d’economia submergida que aquests països, les arques públiques espanyoles disposarien d’uns ingressos superiors per la via impositiva (un 33,3% aproximadament) sobre la nova part de l’economia il·luminada.
A tall d’exemple, si Espanya (25,2%) tingués el mateix nivell d’economia submergida que Alemanya (15,6%), aflorarien 115.991 milions extra en concepte d’economia il·luminada, dels quals uns 46.396 milions contribuirien a les arques públiques.
Foment proposa, així, que s’abordi definitivament un pla, a quatre anys vista, per reduir en 10 punts –en relació amb el PIB– el volum d’economia submergida fins a situar-lo en la mitjana dels principals països europeus.