“Som la tercera millor ciutat per emprendre i el cinquè hub tecnològic d’Europa”
Mar Alarcón baixa a estones del seu cotxe de SocialCar per ajudar en la transformació digital des d’una Vicepresidència de Foment que és tot un símbol dels nous temps
AMar Alarcón (Barcelona, 1975) te la imagines en reunions internacionals amb emprenedors tecnològics de la Xina o els Estats Units, fent conferències sobre transformació digital, escrivint articles d’opinió en premsa, intervenint en programes de ràdio i saltant d’un país a un altre envoltada de talent per continuar amb l’expansió de SocialCar, l’empresa que va fundar i de la qual és CEO, però no te la imagines, en principi, en un despatx de la seu de Foment a la Via Laietana. És precisament a la històrica casa de les empreses catalanes, entre tapissos i moquetes d’altres èpoques, on ha volgut posar una pica digital com a vicepresidenta de la patronal i comissionada de Digitalització i Innovació.
Parafrasejant la cançó, què hi fa una noia com vostè en un lloc com aquest?
Doncs ajudar a obrir Foment a les empreses no tradicionals. S’ha creat una comissió nova, per exemple, la de Digitalització, sota el mandat del president Sánchez Llibre. La idea és tenir punts de trobada amb els socis i parlar amb ells de transformació digital, però de manera més didàctica que tècnica. Explicar què està passant en innovació i digitalització. L’objectiu és que a Foment hi entrin no només les empreses tradicionals, sinó també les digitals. Algunes, moltes creades aquí, ja han arribat a una dimensió considerable i, per tant, comencen a tenir la necessitat de defensar els seus interessos dins d’una patronal. De fet, sempre dic que s’ha de deixar de pensar en empreses tradicionals o no tradicionals. Al final totes són empreses i totes tenen les seves necessitats. I, sobretot, les seves peticions davant les institucions sobre regulació.
I és això el que s’ha intentat amb la presentació d’aquest informe per una fiscalitat competitiva, esmentar també algunes necessitats d’aquestes noves empreses?
Sí, en certa manera. Perquè Barcelona és la tercera millor ciutat per emprendre, la quarta millor per treballar i el cinquè hub tecnològic d’Europa, però de vegades els emprenedors ens en sortim per voluntat i perquè piquem pedra. Som resilients. Sentim els colors de tal manera que treballem per construir un emplaçament referent per a tots aquells que vulguin formar part del progrés. Tot i no gaudir de la millor fiscalitat, portem l’ADN dels comerciants de la baixa edat mitjana que van crear a Barcelona el primer Consolat de Mar a la Mediterrània i el seu ius mercatorum com a base de l’actual dret mercantil i marítim internacional. L’actitud és important, però calen més coses, en l’àmbit tecnològic especialment. Cal regular adequadament i dissenyar les millors polítiques digitals. La mobilitat, el futur del treball, el futur del turisme, la intel·ligència artificial, l’ús de les dades…, són alguns exemples dels reptes de la ciutat, i entre tots els actors implicats en el contracte social hem d’articular consensos sobre un futur digital sostenible. Un futur que porti creixement econòmic i oportunitats per a tothom.
Quins són els punts forts de Barcelona perquè hagi esdevingut un autèntic pol d’atracció de talent i d’inversions?
L’ecosistema de start-ups tecnològiques a la ciutat, que és molt gran: n’hi ha 1.300. Aquí es mou molta inversió, sobretot al començament dels projectes, amb acceleradores i centres d’incubació de noves idees. Però falta inversió, molt sovint, en les fases superiors, quan l’empresa s’escala i ha de fer el salt definitiu. I tot aquest sistema es nodreix, esclar, de professionals de noves àrees molt especialitzades, com analistes de big data o experts en blockchain.
I els punts dèbils?
El problema amb el talent especialitzat en tecnologia és que no competim amb la resta de Catalunya i Espanya, sinó que competim amb tot el món. Així que has d’oferir bones condicions. Qui vulgui venir s’ha de trobar una fiscalitat atractiva.
A banda de mesures concretes com la que esmenta el document, d’ampliar a 10 anys el tractament de residents, què més es podria fer fiscalment per atreure aquest talent?
Solucionar, per exemple, el tema de les opcions d’accions. El problema de les start-ups és que acostumen a no tenir diners. Són negocis que aposten pel creixement exponencial, per buscar grans bases dades o democratitzar grans serveis massius. I per això les stock options són una bona política de remuneració que complementa els sous. Perquè els sous, en aquest sector, són molt alts. Molt.
Però…? Però la fiscalitat de les opcions d’accions a Espanya és molt poc afavoridora. A l’hora de fer-les líquides, la fiscalitat és superineficient comparada amb les d’altres països. Per això les start-ups d’aquí s’han d’inventar tota mena d’incentius que no passin per les stock options. Solucions molt creatives. Pensem que el talent digital, el lligat a l’àmbit tecnològic, jove i cosmopolita, ve atret pel projecte, pels incentius de la feina. Aquesta gent no es mou només pel salari. De fet, hi ha altres problemes, com els de mentalitat de les empreses d’aquí. No pots portar un desenvolupador que sigui dels millors, que està acostumat a treballar en remot, i dir-li que ha de fitxar. Ho veuen de la prehistòria.
Foment és la patronal catalana, i disposa de diverses territorials que treballen sobre el terreny. Aquest ecosistema d’atracció i desenvolupament tecnològic arriba més enllà de Barcelona?
No, es tendeix a centralitzar-ho tot a la capital. I la tendència és anar creant cada vegada més hubs especialitzats en salut, en mobilitat… Tant de bo altres ciutats intermèdies del país fossin fortes com a hubs tecnològics especialitzats. Tot i això, sí que hi ha una tendència, encara minoritària, i és que molt d’aquest talent que atreu la ciutat també és català. I com que dins d’aquest sector es treballa en remot, es comencen a veure empreses que externalitzen a ciutats catalanes més petites, com Manresa i Vic. Això és encara molt embrionari, però la tendència hi és.
“El problema amb el talent especialitzat en tecnologia és que per atreure’l competim amb la resta del món, així que has d’oferir bones condicions, també fiscals”