Els socialistes portuguesos aspiren a conservar el poder després de la crisi
El Partit Socialista portuguès confia que la recuperació econòmica que ha experimentat el país els quatre anys en què ha ostentat el poder convenci els votants per mantenir-los al govern.
A l’inici de la campanya electoral que desembocarà en les eleccions del 6 d’octubre, les enquestes donen un sòlid avantatge als socialistes en detriment dels seus tradicionals rivals, el Partit Socialdemòcrata, de centredreta.
Portugal és pràcticament l’únic país europeu, juntament amb Irlanda, on les forces populistes i d’extrema dreta no han experimentat ni una pujada inquietant ni tampoc no han guanyat presència parlamentària.
Els socialistes, liderats per António Costa, van accedir al poder el 2015, quatre anys després que Portugal s’hagués d’acollir a un rescat de 78.000 milions d’euros per evitar la fallida. En aquell moment el dèficit públic superava l’11%, quan el sostre dels països de la zona euro era del 3%.
El 2011 la crisi va empènyer Portugal a una espiral que va perjudicar enormement la imatge del Partit Socialdemòcrata. Sota el mandat socialista i segons dades d’Ap, el creixement econòmic ha estat constant, des del 0,19% del 2014 fins al 2,1% de l’any passat.
En aquest període l’atur va caure més de la meitat (en l’actualitat és d’un 6,5%) i el dèficit públic s’ha situat per sota de l’1%. “La falta de confiança que la ciutadania tenia en l’economia portuguesa és aigua passada”, va assegurar el primer ministre Costa fa uns dies. Els adversaris polítics dels socialistes insisteixen a remarcar que els impostos i taxes es mantenen, excepte per als que menys guanyen, molt elevats i que les retallades socials han afectat molts serveis públics, com els sanitaris, on les llistes d’espera han augmentat.
Un total de 21 partits es presenten a les eleccions i 230 escons estan en joc.
Com és habitual a Portugal, per ostentar el poder tant els socialistes com els socialdemòcrates solen tenir el suport d’altres partits. Això és el que ha fet António Costa els últims quatre anys amb el Partit Comunista i Els Verds.