Quan cal corregir?
Quan era estudiant de Periodisme, a l’assignatura de ràdio vam haver de preparar una notícia sobre uns fets que havien passat a Gijón. Un parell de companys que van fer la notícia en castellà van fer servir el gentilici gijonenca per referir-se a la veïna protagonista de la informació. Quan van haver acabat, els vaig dir amb tota educació que el gentilici de Gijón en castellà era gijonesa ,i que jijonenca era el de Xixona, la terra dels torrons. N’havien fet una barreja curiosa i, per descomptat, del tot imprecisa des del punt de vista informatiu. Un dels companys em va respondre que estava obsessionat amb la llengua i que no calia anar corregint el personal: “Tal com jo ho he dit ja s’entén”.
Aquella prepotència em va deixar amoïnat, perquè em va semblar impròpia d’una persona que es volia dedicar professionalment a la comunicació. Explico ara l’anècdota perquè la recordo sovint i sempre m’ha fet pensar en els periodistes –i n’he conegut més d’un– que es pensen que estan per sobre del diccionari. I també perquè a poca gent li agrada que la corregeixin i cal trobar el moment apropiat per fer-ho.
A Twitter hi ha perfils de tota mena. Avui vull parlar de J.M. Virgili i Ortiga (@Virgili7), que es presenta com a “catedràtic d’institut de llengua catalana emèrit”, i que acostuma a aparèixer en
Quan una dona fa públiques aquestes coses és perquè vol ajudar altres dones en situacions similars
les converses més insospitades corregint els errors d’algun tuit. Al seu perfil ho diu ben clar: “Si em seguiu, potser us faré alguna correcció lingüística. Somrieu!”, i sempre comença els tuits amb “Si m’ho permeteu...”. Es veu que la seva feina agrada perquè té 31.400 seguidors, poca broma.
Dissabte, Mireia Pujol (@MireiaPujol), arquitecta i enginyera de camins, va fer pública una història amb el seu exmarit, també enginyer, que la va maltractar i que l’amenaçava amb la vida del seu fill de pocs mesos. Quan una dona fa públiques aquestes coses és perquè ho necessita, perquè l’hi han aconsellat i perquè vol ajudar altres dones que es puguin trobar en situacions similars.
Pujol hi exposava que no hi ha perfils predeterminats de maltractadors, ja que la seva exparella és una persona culta, i que ella també és una dona de caràcter, d’aquelles que sembla que sempre se n’han de sortir. Però tot d’una, entre reflexions d’altres tuitaires, va sortir en Virgili esmenant el primer tuit del fil. No cal dir que li van caure clatellots de totes bandes, excepte de Pujol, que l’hi va agrair i va seguir endavant amb la seva història.
Cal corregir? Sí. Però també cal trobar el moment. Un dels seus seguidors, el sinòleg i escriptor Manel Ollé (@mnlolle), li va respondre: “Doncs, no: no li ho permetem, que sigui tan curtet com per corregir fins i tot missatges com aquest: dediqui’s a la petanca”.