Ciutadans esgrimeix la moció de censura contra el PSC
El partit de Rivera no aconsegueix sumar el suport dels socialistes i Torra supera el tràmit sense ni tan sols intervenir en el debat
Sense cap esgarrapada i sense pronunciar ni una sola paraula. El president de la Generalitat, Quim Torra, va superar la moció de censura presentada per Ciutadans, una operació condemnada al fracàs per endavant, no tant per la impossibilitat de destronar-lo –ja que el bloc independentista continua conservant la majoria absoluta malgrat les profundes discrepàncies– sinó per la incapacitat de Lorena Roldán de sumar el suport de tota l’oposició. El debat, a la fi, va esdevenir un còmode tràmit per al líder independentista, que va superar amb 76 vots en contra (JxCat, ERC, Catalunya en Comú i la CUP), 40 a favor (Cs i PP) i 17 abstencions (PSC-Units).
Encastellat al seu escó, Torra va delegar tota resposta en els seus subalterns, com la portaveu del Govern, Meritxell Budó –“És una iniciativa pels interessos electorals de Cs”–, malgrat la teòrica transcendència de la cita, i va deixar que el debat de la “moció de la convivència” s’anés transformant en un intercanvi de retrets entre partits constitucionalistes, tots amb els ulls posats en les eleccions del 10-N. Especialment dur va ser el debat entre Roldán i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que va lamentar, després dels insistents retrets de la diputada de Cs, que semblava que la moció de censura fos contra ell i no pas contra el president de la Generalitat.
Tant Cs com el PP, que fa mesos va proposar de presentar una moció de censura a Torra, van carregar dins i fora de l’hemicicle contra el PSC per no votar favorablement a la iniciativa. “Tornin al sentit comú, no siguin còmplices dels violents, no siguin els socorristes del procés”, va reclamar Roldán a un PSC al qual nega tota legitimitat política per liderar el constitucionalisme perquè no van guanyar les eleccions del 21-D, al contrari que Inés Arrimadas.
Tot i així, Roldán no va desistir en l’afany d’evitar el fracàs d’una moció de censura a un president de la Generalitat que “està portant Catalunya cap a l’abisme”. La portaveu de Cs va cridar a l’“esperit del 8 d’octubre del 2017”, data de la multitudinària manifestació constitucionalista a Barcelona, perquè els socialistes catalans acabessin mode l’abstenció al vot favorable. I va presentar un decàleg de propostes entre les quals va destacar una nova llei electoral, la “despolitització” de l’administració pública, els mitjans de comunicació públics i l’escola.
“Els que fa dos anys vam defensar la llibertat i la convivència hem d’estar units com llavors, que hi hagi una oposició responsable i valenta capaç de parar els peus als qui volen trepitjar les línies vermelles de la democràcia”, va dir Roldán en l’arrencada del debat, subratllant l’aplaudiment en l’últim ple del bloc independentista als set CDR detinguts per presumpte terrorisme. Acompanyada des de la tribuna de convidats per Albert Rivera i Arrimadas, va traçar una línia en què, d’una banda, hi ha els “demòcrates” que s’oposen als plans de Torra, i, de l’altra, els que s’alineen amb Torra i el seu “aval a la violència”. Fins i tot va elevar el suport a la moció presentada per Cs com una “obligació moral per a qualsevol constitucionalista”.
Un discurs que va repetir poc després el mateix Rivera, en improvisada roda de premsa als passadissos del Parlament. A pocs metres d’on hi va haver un intercanvi dialèctic entre Iceta i Cayetana Álvarez de Toledo. La candidata del PP per Barcelona, segons fonts presencials, li va reclamar: “Voteu amb nosaltres, voteu amb els constitucionalistes”; i el líder del PSC li va respondre: “A mi m’agrada guanyar, jo soc un guanyador com tu. Podem anar amb vosaltres però no a qualsevol lloc”. La curta però intensa conversa es va acabar quan la dirigent popular li va retreure la seva “equidistància i ambigüitat” i li va exigir que el socialisme català “torni a la Constitució”, a la qual cosa Iceta va respondre: “El PSC està en el constitucionalisme des de sempre, fins i tot abans que alguns”. El primer secretari del PSC es va convertir a estones en el protagonista de la jornada, amb dures crítiques llançades des del grup de Cs, del PP, dels comuns i també d’ERC. Els socialistes catalans se senten objecte de tots els atacs en la nova contesa electoral del 10-N, i així l’hi va transmetre Iceta a Roldán durant el seu intens debat: “Les enquestes els van malament i s’han posats nerviosos”, per això ara “presenten aquesta moció de censura fracassada”. “Els números no donen”, va insistir Iceta parafrasejant Arrimadas, que havia rebutjat presentar aquesta iniciativa en repetides ocasions mentre era cap de l’oposició a Catalunya.
El líder socialista va deixar clara l’“oposició” al Govern de Torra, “però Cs no és la solució per a Catalunya”. Una tesi a què també van donar suport els comuns i la CUP a través dels seus portaveus, Jéssica Albiach i Vidal Aragonés. “Estan utilitzant el Parlament per remuntar unes enquestes que els van fatal; respecti Catalunya i la democràcia”, va afirmar el portaveu de JxCat, Albert Batet. “Assumeixin que no són una alternativa perquè no són ni seran 68 diputats”, va afegir el republicà Sergi Sabrià.
Com Roldán, Alejandro Fernández (PP) va demanar la unitat consvent-se
Lorena Roldán
Ciutadans
“Votar aquesta moció contra els que avalen la violència és una obligació moral de tot constitucionalista”
Albert Batet
Junts per Catalunya
“És una moció fracassada, un frau, pura propaganda”
Sergi Sabrià
ERC
“Els encanta convertir aquest Parlament en un plató de televisió”
Miquel Iceta
PSC
“El Govern de Torra és censurable, però vostè no és la solució per a Catalunya”
Jéssica Albiach
Catalunya en Comú Podem
“Vostès ni representen la concòrdia ni la convivència”
Vidal Aragonés
CUP-CC
“Cs busca criminalitzar el president del Govern i el conjunt de l’independentisme”
Alejandro Fernández
PP
“El constitucionalisme guanyarà la jornada d’avui encara que perdem la votació”
titucionalista i va acusar Iceta de dedicar “manyagues per a Torra i menyspreu per a Roldán”.
El d’ahir va ser un ple amb aromes velles i discursos ja sentits; un ple que va patir de la significació de les altres tres mocions de censura presentades al Parlament des de la recuperació de la democràcia, les dues contra Jordi Pujol el 1982 i el 2001 i la presentada contra Pasqual Maragall el 2005, potser pel segell del fracàs amb què va néixer la iniciativa o potser perquè les “cites històriques” en la política catalana ja han superat la quota.