Trump abandona els seus aliats kurds a la mercè de Turquia
Els EUA abandonen les milícies kurdes davant l’ultimàtum de Turquia
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha acordat amb el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, la retirada militar nord-americana del nordest de Síria, cosa que deixa a Ankara les mans lliures per ocupar una franja al llarg de la frontera. La decisió adoptada per la Casa Blanca abandona els que han estat els seus aliats contra l’Estat Islàmic (EI), les milícies kurdes de l’YPG.
Recep Tayyip Erdogan no para de guanyar batalles a Síria, mentre perd la guerra. I Donald Trump va de victòria en victòria, en el seu compte de Twitter. Una trucada entre tots dos, diumenge a la nit, ha tornat a sacsejar el mapa de l’Orient Mitjà i a disparar la seva popularitat a casa.
Seguint ordres de Trump, les tropes dels EUA es repleguen ja de Síria. Acostant potser el final de la guerra i allunyant el somni –o malson– d’una rèplica del Kurdistan iraquià pilotada pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Tot i això, l’experiència d’Afrin obre interrogants sobre els plans d’Ankara, que no dubta a alterar la demografia en nom de la seva seguretat.
Pels seus detractors, com Hillary Clinton, Trump ha traït els lleials aliats kurds. Per d’altres, la traïció –heretada del president Obama– era armar una organització guerrillera contra un soci de l’OTAN. El pretext de la lluita contra l’Estat Islàmic (EI), novament en estat espectral, era ja insostenible. Des del 2015, la filial siriana del PKK (PYD-YPG) havia actuat com a infanteria de l’aviació dels Estats Units sota el nom de Forces Democràtiques Sirianes.
Així mateix, tot l’arc parlamentari turc –excepte el prokurd HDP– fa anys que transmet als EUA la necessitat d’escollir entre Turquia i el PKK. Fa setmanes que l’exèrcit turc acumula tropes a la frontera, i també metges. L’ultimàtum d’Erdogan no és cap farol. La tercera ofensiva turca en territori sirià, després de les operacions a Jaràbulus, el 2016, i Afrin, el 2018, és imminent.
Fa exactament dos mesos, Ankara i Washington van acordar la creació d’una zona de seguretat per apartar els guerrillers kurds de la frontera, però la insatisfacció turca era patent, malgrat algunes patrulles conjuntes i la supervisió per part dels Estats Units del desmantellament de parapets kurds.
No està clara l’amplitud de la franja evacuada pels Estats Units. Washington oferia inicialment set quilòmetres, però Ankara en volia trenta per ressituar fins a dos milions de refugiats sirians, inclosos, segurament, els que han d’arribar d’Idlib.
L’última bala de la guerrilla kurda és la seva amenaça velada de deixar anar els gihadistes que tenen en el seu poder. Gihadistes que alguns preferirien veure jutjats i condemnats in situ, com a l’Iraq. Trump ha culpat explícitament els europeus de no fer-se càrrec dels seus gihadistes, tot i que Josep Borrell assegurava ahir que vol que els gihadistes espanyols siguin jutjats a Espanya.
Cal recordar que ni els EUA ni Turquia no compten amb el suport de l’ONU en la seva ocupació de més d’un terç del territori sirià. Per completar la seva retirada, els EUA haurien de repatriar dos mil soldats de divuit bases.
Per als kurds, la clau és no tant a la terra com al cel, que controla Rússia, com es va veure a Afrin. Si allò marqués la pauta, no hi haurà una sagnia, sinó que el PKK desplaçarà els seus efectius. No necessàriament amb la població civil, com va succeir a Afrin, on el seu suport entre els kurds era molt gran. En altres zones, és més gran el suport als setze partits kurds que el rodet del PKK va marginar.
Un editor kurd d’Istanbul comentava fa dos anys els vaivens internacionals del PKK, que ha passat dels braços de l’URSS i l’OAP als dels EUA i Israel, sense perdre el contacte amb Al-Assad. “Sabem molt bé que els EUA ens abandonaran”.
A Washington, la decisió va suscitar una condemna unànime entre la classe política i al Pentàgon. “Un error catastròfic”, “una irresponsabilitat” o “una traïció” són els qualificatius de republicans i demòcrates.
Abandonar els kurds serà “una taca en l’honor dels EUA”, va dir el senador Lindsay Graham, que juntament amb el demòcrata Chris van Hollen proposarà accions contra Turquia “si ataca les forces kurdes”, inclosa la seva suspensió de l’OTAN. “Deixar morir els kurds és un enorme error”, va dir l’exambaixadora davant l’ONU d’origen sikh Nikki Haley, republicana en ascens. “Abandonar-los és traïció a un
Els kurds amenacen de deixar anar els gihadistes que tenen presos si són atacats
Trump assegura a Turquia que destruirà la seva economia si fa res “inadmissible”
aliat clau en la lluita amb l’EI”, va lamentar el senador demòcrata Tim Kaine, de la comissió d’Exteriors, que ha destacat que la decisió va “en contra del consell dels nostres diplomàtics i militars” i sense notificar-la als kurds o a països aliats.
El comunicat amb què la Casa Blanca va anunciar abans-d’ahir a la nit la seva decisió de no interposar-se en els plans turcs d’invasió de l’est de Síria no incloïa cap menció als kurds ni al seu paper en la lluita antigihadista. Ahir Trump va reconèixer que van lluitar amb els EUA, però que “se’ls va donar munts de diners i d’equipament perquè ho fessin”.
Davant l’allau de crítiques, Trump va assegurar que si Turquia fa alguna cosa que “en la seva gran i inigualable saviesa considera inadmissible” destruirà “completament” la seva economia”.
Els altres dos gegants en la lluita contra l’EI, del costat d’Al-Assad, també van parlar. L’Iran va desdenyar com a “negligible” el paper dels EUA en la guerra siriana. I Rússia va advertir Turquia que ha de respectar la integritat territorial de Síria. Més enllà d’aquesta batalla, sense atendre les demandes polítiques i culturals de la seva pròpia població kurda, la pau sembla llunyana.