Molt soroll per no res

SI fem cas a Isop, el mestre grec de la faula, la roda més espatllada del carro és la que fa més soroll. El Parlament va viure ahir una jornada sorollosa, en ocasió de la moció de censura que va presentar Lorena Roldán, de Cs, contra el president Quim Torra (JxC), cosa que equival a dir que la Cambra camina una mica malmesa. Molt soroll per no res, com a la comèdia de Shakespeare. En realitat, va ser un acte preelectoral més, davant la impossibilitat que la moció tirés endavant, perquè Cs només va aconseguir sumar els vots del PP. Però hi va haver moments en què es van sentir paraules gruixudes, per bé que la tensió va resultar suportable. Roldán gairebé va fer servir més temps per criticar el PSC – “sembla que em vulgui censurar a mi”, li va respondre Miquel Iceta– que el mateix Torra.

I és que no estava en joc el cap del president català, sinó les cames del líder socialista, la qual cosa té la seva lògica perquè el PSC està disputant a Cs ser la primera força constitucionalista al Parlament de Catalunya. Roldán va retreure a Iceta que la moció no anava de números, sinó de decència moral, i Albert Batet (JxC) li va recordar que l’únic número del seu partit era el 155, malgrat que durant la jornada d’ahir va passar de puntetes sobre aquest article de la Constitució, que setmanes enrere semblava que era la solució magistral per a Catalunya. Torra amb prou feines va haver de suar la samarreta, parapetat darrere la consellera Meritxell Budó, encara que li van llançar més dards que a una diana de pub anglès.

Era la quarta moció de censura en quaranta anys de Parlament: dues contra Jordi Pujol, una contra Pasqual Maragall i la d’ahir contra Torra. Cap no va aconseguir l’objectiu. I tot i que Alejandro Fernández diu, citant Felipe González, que l’important és guanyar-les davant l’opinió pública, tampoc no sembla que complissin el seu objectiu. Va ser un dia més –encara que sorollós– a l’oficina.