Antonio Mateu Lahoz
ÀRBITRE DE FUTBOL
L’àrbitre valencià Mateu Lahoz (42) va tenir una actuació inexplicable en el Barcelona-Sevilla de diumenge passat, on va aconseguir complicar un partit que ja no tenia història amb dues expulsions inesperades.
Retirat Undiano Mallenco, les ires arbitrals del barcelonisme ara es concentren en un enemic únic, el valencià Antonio Miguel Mateu Lahoz, protagonista amb les seves decisions en el tram final del Barça-Sevilla de diumenge, quan va expulsar Araujo i Dembélé.
Mateu va arribar a Primera Divisió el 2008, aquesta és la seva dotzena temporada a l’elit del futbol espanyol i sempre s’ha distingit per la seva peculiar aplicació del reglament. Dialogant pels uns, inflexible per d’altres, elogiat sense mitges tintes per Mourinho durant el pas del portuguès per la banqueta blanca, Mateu no sol passar inadvertit.
Amb el Barcelona i a la Lliga ja havia expulsat David Villa (2010), Jordi Alba (2015) i Ivan Rakitic (2018). Ara s’afegeixen a la llista dos barcelonistes més. Però l’actuació més recordada de l’àrbitre d’Algímia d’Alfara amb el Barcelona és, sense cap mena de dubte, la que va tenir en l’última jornada de la Lliga 2013-2014, partit Barcelona-Atlètic de Madrid al Camp Nou, amb l’anul·lació d’un gol a Messi que hauria canviat el nom del campió. Va xiular fora de joc una acció que el VAR hauria validat.
Des d’aleshores hi ha diversos jugadors del Barcelona que temen especialment els arbitratges imprevisibles de Mateu Lahoz. Messi, Busquets i Piqué, per la seva experiència, són els seus principals crítics al vestidor del Camp Nou.
Amb referència a l’expulsió de Dembélé, l’àrbitre va reflectir a l’acta que li va dir “molt dolent, ets molt dolent” i s’indica que “gesticulava amb els braços a poca distància meva”. Tot i que el Barcelona presentarà un recurs, sembla difícil que la tipificació de l’actitud de Dembélé s’escapi de l’article 117 del codi disciplinari de l’RFEF, sobre les “actituds de menyspreu o desconsideració cap als àrbitres”. Així doncs, s’espera que es castigui, com assenyala l’article, amb una suspensió “de dos a tres partits”. Això suposarà prescindir de Dembéle com a mínim al camp de l’Eibar i a casa contra el Reial Madrid, per més que Valverde mostrés la seva estranyesa i expliqués que per ell l’expulsió era “un misteri, amb el que costa de treure-li paraules en castellà” al futbolista francès.
Un referent vàlid seria el de Griezmann, quan va ser expulsat en un Girona-Atlètic del 2017 per dir-li a l’àrbitre “ets un cagat”. Li van caure dos partits.
En el matx contra el Sevilla, Mateu es va quedar a prop d’igualar el seu rècord d’expulsats en un mateix partit de Primera Divisió, els tres que va decretar en un Valladolid-Athletic d’octubre del 2009. Però això no és res amb la seva marca establerta a Segona A, categoria en què va arbitrar quatre temporades, del 2004 al 2008.
EL RÈCORD, A SEGONA
Unai Emery no oblidarà mai el dia que el va deixar amb set, amb penal en contra i sense porter
El 25 de novembre del 2006, en el xoc entre l’Almeria i el Xerez, va mostrar la targeta vermella en cinc ocasions i les seves decisions van afectar fonamentalment el quadre local, entrenat per Unai Emery, ja que va acabar el partit amb només set jugadors. Els quatre expulsats locals ho van ser al tram final del partit, amb 1-0 al marcador, i el xoc va haver d’allargar-se considerablement. Llavors, al minut 95, va castigar l’Almeria amb un penal, acompanyat de l’expulsió del porter Westerveld (quan ja no hi havia substitució possible) i el Xerez va obtenir l’empat definitiu. Abans també havia expulsat Pepe Murcia, l’entrenador visitant, i Mateu va sol·licitar la intervenció de la policia perquè el desallotgessin del terreny de joc. “No solc mirar qui ens xiula, però a partir d’ara ho faré, per no trobar-me’l”, va declarar Emery. I el president de l’Almeria va assegurar que pensava demanar “àrbitres estrangers”. Fins i tot el visitant Murcia va ser crític: “No havia vist mai expulsar quatre jugadors de l’equip contrari”.