Tunísia vira a la dreta
La població, llastada per la crisi i la falta de solucions, dona l’esquena a les urnes
Les eleccions al país nord-africà han deixat un hemicicle dividit entre l’islamisme moderat d’Ennahda i el populisme del magnat televisiu Nabil Karoui, amb la ultradreta islamista d’Al Karama com a tercera força.
Vuit anys després de la caiguda de la dictadura, amb la profunda crisi econòmica i social encara per resoldre, els tunisians han donat l’esquena a les urnes i, els pocs que diumenge van anar a votar ho van fer per l’islamisme moderat d’Ennahda i el nou populisme del magnat de la televisió Nabil Karoui, en presó preventiva des de l’agost per un presumpte delicte d’evasió fiscal i rentat de capitals.
A falta dels resultats oficials, que es coneixeran demà, les projeccions de les eleccions legislatives de diumenge col·loquen Ennahda al capdavant, amb 40 escons, seguit de Qalb Tounes (Cor de Tunísia), el partit que Karoui va crear fa deu mesos, i que ara entraria al Parlament amb 33 escons. La tercera posició seria per a Al Karama (Dignitat), un partit conservador, molt religiós i ultranacionalista, partidari de la xaria, i que obtindria 17 escons.
Com era d’esperar, ha desaparegut la gran aliança laica de Nida Tunes, el partit que va ser plataforma de la burgesia vinculada a la dictadura de Ben Ali. Part del seu electorat ha impulsat el partit ultranacionalista Neodestur.
El règim de Ben Ali va caure el 2011, en la primera de les revolucions populars que van ser conegudes com les primaveres àrabs. La falta d’oportunitats, especialment per als més joves, unida a la corrupció i la forta desigualtat social van ser l’espoleta d’aquella revolució.
Els greus problemes socioeconòmics encara no s’han resolt. Les reformes o no s’han aplicat o no han tingut l’efecte desitjat. L’atur continua sent de més del 30% entre els joves menors de 24 anys. Si tenim en compte que la mitjana d’edat és de 31 anys i que és pràcticament impossible que un jove s’emancipi i formi una família si no pot tenir una feina, estem davant un problema majúscul.
Ennahda, que va guanyar 1,5 milions de vots en les primeres eleccions del 2011, ha anat perdent suports des d’aleshores. Va guanyar les municipals de l’any passat pels pèls i amb tot just 530.000 vots. Aquesta vegada ha tornat a guanyar, però només amb 400.000 vots. La seva representació parlamentària passa de 68 a 40 diputats.
La fragmentació del vot obliga Ennahda a buscar aliats. El més natural és Al Karama. A l’oposició
Ennahda (islamista) guanya les eleccions i pot aliar-se amb Al Karama (ultranacionalista)
se situarà el populisme de Qalb Tounes.
L’esquerra no ha sabut aprofitar el fort descontent social. Els partits progressistes no han estat capaços de formar una aliança i seran irrellevants al nou Parlament.
Ennahda es beneficia de les lluites caïnites de l’esquerra i malgrat la seva pèrdua de suports –li ha passat factura la gran coalició que va formar amb Nida Tunes– continua sent la força més rellevant.
L’esgotament amb la política i la falta de confiança en els líders ha provocat una abstenció rècord. La participació es va situar en el 41%, 25 punts menys que en les legislatives del 2014.
El cansament de l’electorat es deu, així mateix, que les legislatives s’han celebrat enmig de les dues voltes de les eleccions presidencials.
La segona volta se celebra diumenge vinent i el preferit és un advocat independent i sense cap experiència política, que s’ha fet popular com a tertulià de televisió. Es diu Kaïse Said i és ultraconservador. Està a favor que la xaria sigui l’eix de l’ordenament jurídic. És partidari de la pena de mort i critica amb duresa els homosexuals. En la primera volta li va treure quatre punts al magnat Nabil Karoui i ara, en la segona, compta amb el suport d’Ennahda i d’altres candidats que van caure en la primera.
La comissió electoral ha demanat l’alliberament de Karoui perquè pugui competir en igualtat de condicions, però el poder judicial no l’ha atès.