Corona blindada
La sentència es basa en la inviolabilitat del Monarca
El Tribunal Constitucional ha vetat la investigació del Parlament al Rei recordant que la seva figura té un respecte “qualitativament diferent”.
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ha anul·lat la resolució del Parlament de Catalunya per crear una comissió d’investigació sobre la monarquia no es dedica a resoldre un simple conflicte competencial. Va molt més enllà. El TC basa la seva decisió de barrar el pas a aquesta iniciativa política en un repàs a la posició institucional del Rei i a l’“estatut constitucional del Monarca”. La decisió conclou que aquesta posició “el fa creditor d’un respecte institucional qualitativament diferent de les altres institucions de l’Estat”.
La conseqüència òbvia d’aquesta definició no és només que el Parlament no té cap atribució per investigar el Monarca, sinó que la resolució de la Cambra catalana va ser “contrària” a l’“estatut institucional” del Rei. La decisió –de la qual els arguments es van fer públics ahir– afegeix que la Constitució “ha caracteritzat” el Monarca “com a símbol d’unitat i permanència de l’Estat” i “li ha confiat l’arbitri i la moderació del funcionament regular de les institucions a fi d’assegurar-li una posició de neutralitat respecte de la contesa política”.
En canvi, la resolució aprovada pel Parlament tenia com a objectiu, a parer del TC, una “investigació genèrica de la família reial”, un objectiu per al qual no disposa de cap títol competencial. En aquest sentit, la decisió estima que la decisió d’investigar la monarquia va conculcar l’Estatut mateix i el reglament de la Cambra catalana.
La sentència –de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio Narváez– sosté que la investigació que es volia fer “afectaria directament la Corona mateixa, tant en la seva dimensió institucional, de la qual la mateixa família reial és indissociable, com en la seva condició estricta d’òrgan constitucional (la direcció de l’Estat), vessants, l’un i l’altre, que s’integren i unifiquen en la persona del rei d’Espanya, titular de la Corona”. La decisió subratlla, així mateix, que la Constitució afirma la inviolabilitat del Rei, que el preserva de “qualsevol mena de censura o control dels seus actes”, atès que “aquests fonaments es troben
La decisió barra el pas a la comissió d’investigació sobre la monarquia proposada al Parlament català
en la seva pròpia posició constitucional, aliena a tota controvèrsia”.
El TC es fonamenta en el fet que l’article 59.6 de l’Estatut de Catalunya preveu que el Parlament “pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol qüestió de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat”. Ara bé, l’article 67.1 del reglament parlamentari precisa que cal acordar la creació d’una comissió d’investigació “sobre qualsevol qüestió d’interès públic que sigui competència de la Generalitat”.
La resolució que va aprovar el Parlament perseguia investigar les “activitats irregulars o delictives de persones vinculades a la família reial espanyola, incloent-hi les destinades a forçar el trasllat del domicili social de bancs, grans empreses i multinacionals fora de Catalunya després de l’1-O”. També es pretenia que la comissió investigués els “presumptes comptes irregulars del Rei emèrit, Joan Carles I, a Suïssa i altres paradisos fiscals, com també que indagués sobre les afirmacions que l’amiga del Rei emèrit Corinna zu Sayn-Wittgenstein va fer sobre aquests extrems.
El Congrés ja va rebutjar fa un any la creació d’una comissió d’investigació amb objectius semblants, proposada per Unides Podem, ERC i Compromís, una iniciativa que va rebre el vot en contra del PSOE, PP i Cs. La comissió proposada al Parlament de Catalunya, en canvi, es va aprovar amb el suport de JxCat, ERC, els comuns i la CUP i va tenir el rebuig de Cs, el PSC i el PP.