Costa intentarà una nova aliança d’esquerres a Portugal
Als portuguesos els agrada la geringonça, l’aliança parlamentària del centreesquerra en suport d’un govern minoritari del Partit Socialista (PS). Ho va proclamar diumenge a mitjanit el victoriós primer ministre, António Costa. I va ser el que va expressar l’electorat, ja que aquesta coalició va passar del 50,9% dels votants del 2015 al 52,8% el 2019 i de 121 diputats a 137, sobre un Parlament de 230, en el qual falten per adjudicar els 4 escons de la diàspora.
“Els portuguesos desitgen la continuïtat de l’actual solució política, ara amb un PS més fort”, va recalcar Costa en al·lusió al fet que el seu partit va ser el gran beneficiat en termes electorals de la geringonça ,el terme despectiu amb el qual la dreta va batejar el 2015 una aliança que veia poc sòlida, però que va assolir un èxit de quatre anys d’estabilitat i més benestar que la pot devorar.
L’avanç socialista propicia que la geringonça ja no sigui l’única i imprescindible alternativa a la dreta del 2015, quan el llavors president de la República, Cavaco Silva, va exigir acords escrits que li garantissin al PS, la segona força en aquell moment, una majoria ferma. Després de pujar quatre punts i 21 escons, fins als 106, que seran 107 o 108 amb la diàspora, el PS és el primer partit. N’hi ha prou amb el suport d’un dels seus fins ara socis, el Bloc, que es va mantenir en els seus 19 diputats malgrat caure mig punt en vots, i el PCP, que va patir un fort retrocés al perdre cinc escons i gairebé dos punts.
El pas de la retòrica revolucionària a la concreta negociació parlamentària, com el partit més compromès amb la geringonça, ha tingut un elevat cost per a l’anquilosat PCP, el suport del qual resulta molt rellevant per al PS en el camp sindical. De moment els comunistes anuncien que no estan disponibles per a un acord global, sinó per a mesures concretes.
En canvi, el Bloc reivindica el seu paper de tercera força indiscutible i manté una obertura per negociar el seu suport, a canvi de més avenços socials. Costa, per la seva banda, aposta per la reedició de l’aliança del 2015. “Si fos possible d’aquesta manera, excel·lent; si no fos possible, haurem de trobar el camí per assegurar l’estabilitat”, va afirmar.
El líder socialista va obrir el camp de joc, a l’incloure també com a hipotètics socis l’animalista PAN, que va passar d’un a quatre diputats, i el Livre, la força nascuda d’una escissió de l’entorn del Bloc i que entra
El partit d’extrema dreta Chega, liderat per André Ventura, entra al Parlament amb un escó
amb un diputat al Parlament. Aritmèticament no li arriben, però amplien el seu marge de maniobra. A més, no s’ha de descartar, ja que hi ha precedents, que hi pugui haver enteses concretes del PS amb el conservador PSD, el principal partit de la dreta, en el qual Rui Rio va salvar els mobles diumenge a l’evitar el pitjor resultat de sempre, però sense deixar de patir una gran derrota.
La baixa participació, el fet que els principals partits resisteixin però sense assolir les seves cotes d’altres temps d’antany i les facilitats per obtenir diputats per Lisboa, amb tot just un 2% dels vots, van obrir la porta del Parlament a tres noves formacions. Es tracta del Livre, precursor a proposar els pactes d’esquerres, Iniciativa Liberal, defensor d’un estat més petit, i Chega, l’extrema dreta portuguesa. Està liderada per l’exregidor del PSD André Ventura, que va guanyar notorietat amb les seves declaracions en denúncia de la “tolerància” social amb els gitanos i en demanda de més mà dura europea a les fronteres i de la castració dels pedòfils. Nega ser d’ultradreta i es proclama portuguès.