França estudia instaurar quotes d’immigrants
El Parlament mostra una falta total de consens polític
El Parlament francès es va mostrar ahir absolutament dividit, molt lluny del consens, sobre la política d’immigració i asil, un dels desafiaments a llarg termini més grans que afronta el país, igual que la resta d’Europa. El primer ministre, Édouard Philippe, va plantejar per primera vegada la possibilitat d’instaurar un sistema de quotes per a nous immigrants, en virtut de la nacionalitat i la professió, com fan els Estats Units i el Canadà.
El debat a l’Assemblea Nacional –i avui al Senat– era un desig del president Emmanuel Macron, que en les últimes setmanes ha endurit el seu missatge, sobretot pel que fa a l’acollida de refugiats, deixant entreveure una voluntat de captar vots a la dreta de l’espectre polític davant les eleccions municipals del març vinent. Però el sistema presidencial francès situa el cap de l’Estat per sobre del Parlament –no ret comptes davant ell sinó directament davant el poble– i, en conseqüència, Macron no va participar en la sessió sinó que ho va fer Philippe.
La novetat principal de la intervenció del primer ministre va ser la seva proposta, encara molt vaga, del sistema de quotes. Aquesta iniciativa està cridada a ser molt controvertida. No és fàcil establir criteris de selecció que no semblin discriminatoris. Philippe va insistir també que el règim d’asil francès està “saturat” (hi va haver 123.000 peticions el 2018, amb un augment del 22%) i caldrà prendre mesures.
Philippe va provar de mantenir una posició d’equilibri, moderada, respectuosa amb la tradició francesa d’acollida però també susceptible de fer-se més rígida. L’oposició de dretes i d’esquerres no va deixar cap marge per a l’entesa.
Jean-Luc Mélenchon, de França Insubmisa (esquerra radical), va acusar el Govern de realitzar “una nova operació de propaganda en una campanya electoral permanent”.
Amb la seva habitual vehemència, Mélenchon va defensar la presència de població forana com una exigència moral i també econòmica, altrament l’economia i la seguretat social s’enfonsarien. Luc Carvounas, del Partit Socialista, va admetre que l’acollida dels refugiats no pot ser incondicional, encara que sí que va dir que allotjarlos provisionalment en condicions dignes hauria de ser obligat.
El diputat dels Republicans (LR, dreta) Guillaume Larrivé va apujar el to, va dramatitzar les coses i es va preguntar, d’entrada, si calia parlar “d’immigració o d’invasió”, la qual cosa va provocar algunes esbroncades. “El segle XXI exposa França al caos migratori”, va constatar Larrivé, al·ludint a la seva posició geogràfica i lligams històrics amb molts països d’Àfrica. “Perquè França continuï sent França, ha de reprendre el control”, va alertar el diputat conservador, alhora que animava a ser valents per provocar “una ruptura política i jurídica d’envergadura” en el terreny migratori, arribant fins i tot a suprimir el dret de terra (que facilita la nacionalitat als nascuts a França) per prioritzar el dret de sang (és francès qui és fill de francès).
No gaire diferents van ser els arguments de Marine Le Pen, la presidenta de Reagrupament Nacional (ex-Front Nacional). La líder ultradretana va considerar la immigració a França “un escàndol absolut”, va acusar de “traïció” i “incompetència” els polítics –de tots els partits excepte el seu– que durant anys han governat i tolerat el flux massiu, un “procés de destrucció massiva” que ha desestabilitzat França i que continua, segons ella, amb l’actual Govern i “les oenagés, còmplices dels traficants”.
Le Pen acusa de “traïció” els qui han governat, i les oenagés, de “còmplices dels traficants”