L’NBA s’agenolla davant la Xina
L’
NBA s’ha ficat un tir de tres a la seva pròpia cistella.
La millor lliga de bàsquet del planeta, que –no s’ha oblidar– és un lucratiu negoci, ha entrat en arenes movedisses internacionals pel simple fet –simple?– que a Daryl Morey, el mànager general dels Houston Rockets, li va agafar per piular l’altre dia a favor de la democràcia a Hong Kong. I el sarau que s’ha armat, malgrat que Morey va esborrar el seu missatge immediatament. Ja era tard per evitar l’enuig dels mandataris del totpoderós gegant asiàtic i el seu boicot.
L’NBA ha hagut de demanar disculpes, circumstància que, en temps de ruptura per l’impeachment al president Donald Trump, ha propiciat una rara sintonia entre republicans i demòcrates en la seva condemna als dirigents de la competició de la cistella. Els acusen d’agenollar-se davant el Govern dictatorial de Pequín, o sigui, que s’han abaixat els pantalons.
“Els fans del bàsquet i els ciutadans americans en general no tenen cap dubte del que ha passat aquí: l’NBA vol diners i el Partit Comunista de la Xina li demana que denegui el més bàsic dels drets humans”, va subratllar aquest dilluns el senador conservador Ben Sasse. “En resposta, l’NBA ha emès una nota en què defensa que els diners són el més important de tot”, va afegir. “Ningú no ha d’imposar una llei de mordassa sobre els nord-americans que defensen la llibertat”, va escriure a Twitter el senador demòcrata Chuck Schumer, mentre el texà Julián Castro, candidat progressista a les eleccions presidencials del 2020, va intervenir dient que la Xina “està fent servir el seu poder econòmic per silenciar els crítics, fins i tot als Estats Units”.
Si alguna cosa caracteritza l’NBA, respecte a les lligues d’altres esports en aquest país, és la seva permissivitat i defensa de la llibertat d’expressió. Jugadors (LeBron James, per exemple, per la seva condemna de la conducta racista de Trump) i entrenadors (Gregg Popovich i la seva defensa dels immigrants en contra de la Casa Blanca) s’han sentit confortables elevant la seva veu per expressar les seves opinions polítiques i apel·lar a la consciència ciutadana des de la plataforma que els brinda la seva fama.
Però la Xina, un dels grans territoris per a una NBA en expansió –té 300 milions de practicants i 500 milions d’espectadors de l’esport més preuat–, és una altra cosa. Morey va llançar a la seva xarxa social el missatge de “Lluita per la llibertat. Estem amb Hong Kong”. A l’instant, Tilman Fertitta, propietari dels Rockets, va intentar frenar el furor afirmant que el seu mànager no parlava en nom de l’equip. En declaracions a l’ESPN va dir: “Hem tingut una forta reacció i vull deixar clar que la nostra organització no té una posició política”.
Encara que Morey va sortir a matisar que no es va expressar en nom de la lliga, tampoc no es va disculpar. “No pretenia ofendre els seguidors dels Rockets, només em feia eco, basat en la meva interpretació, d’una situació complicada”. No es va calmar l’assumpte. Els patrocinadors xinesos van anunciar que retiraven el suport a l’equip de Houston, un dels més apreciats perquè Yao Ming, el millor jugador xinès de la història, va desenvolupar tota la seva carrera a l’NBA precisament en aquella esquadra, que ha lluït en més d’una ocasió samarretes amb caràcters de l’escriptura xinesa. Les televisions no oferiran els seus partits i l’associació de jugadors, que presideix Ming, ha suspès relacions amb els Rockets.
Aquesta ferotge resposta, segons l’han qualificat mitjans dels Estats Units, es produeix just en la pretemporada i molts dirigents de l’NBA es desplacen allà i es programen partits. Els Lakers de Los Angeles han d’enfrontar-se a Xangai als Brooklyn Nets, propietat de Joseph Tsai, el ric cofundador d’Alibaba, el gegant del comerç equivalent a Amazon. Així que Mike Bass, portaveu de l’NBA, va qualificar de lamentable el tuit de Morey. Amb les pilotes, perdó, amb els dòlars no s’hi juga.
La lliga de bàsquet dels EUA demana perdó a Pequín
després d’un tuit en defensa de Hong Kong
Republicans i demòcrates no volen que l’NBA limiti la llibertat d’expressió pels diners xinesos