Lliçons de Portugal
Lliçons de Portugal. L’austeritat d’esquerres ha guanyat les eleccions amb relativa facilitat. Un país intervingut per la troica, que podia haver esclatat com Grècia, ha aconseguit sortir del sotrac –de moment– gràcies a quatre vàlvules de seguretat.
La posició geogràfica: Atlàntic pur, lluny del drama mediterrani. Un país absolutament atlàntic, ben comunicat amb Orient, especialment amb la Xina i l’Índia, on Portugal va tenir colònies (Macau i Goa), i amb òptims enllaços al Brasil i l’Àfrica austral.
Volum i textura: país petit i homogeni. Deu milions d’habitants i un sol idioma, el portuguès, parlat per més de 260 milions de persones a tot el món; nació unitària, sense regions autònomes, exceptuant els arxipèlags de Madeira i les Açores. La falta de població és el gran problema estratègic de Portugal –l’interior s’està despoblant greument–, però aquesta baixa demografia de moment contribueix a la seva estabilitat política.
L’emigració: quan les coses es compliquen, el portuguès mira la maleta i recorda aquell veí que se’n va anar a treballar a Angola. Més de dos milions de portuguesos, un 22% de la població, viuen a l’exterior. Molts dels joves ben formats que podien haver posat el país de cap per avall en el moment més dur de la crisi econòmica, són a l’estranger.
Una república eficient: el sistema institucional sorgit de la revolució d’abril del 1974 està aguantant l’estrebada, estabilitat republicana dirigida per una elit política que en aquests moments demostra tenir més qualitat que l’espanyola.
Ha guanyat el Partit Socialista Portuguès, sense discussió. Bona notícia per a Pedro Sánchez. A partir d’ara el primer ministre António Costa només necessita sumar deu escons més. El seu poder de contractació al Parlament surt molt reforçat. En té prou amb un dels dos socis parlamentaris de l’esquerra (el Bloc d’Esquerra o el Partit Comunista) i podrà oferir alguns pactes estratègics al desballestat centredreta (gran concertació: aromes de La Toja). Magnífic resultat. Sánchez té raó: governar en solitari convé a la casa socialista.
El Bloco, que ha mantingut posicions, i el PCP, que ha baixat, ara seran més exigents. Pablo Iglesias també té raó: una aliança baixa en calories sempre acabarà beneficiant els
Les eleccions portugueses donen la raó a Pedro Sánchez i també a Pablo Iglesias
socialistes. Una aliança amb més calories no agrada a Brussel·les i en altres instàncies. És la cinta de Moebius de l’esquerra. Per voler influir més, pots acabar influint menys, Iglesias. A Portugal, país petit, es mantindrà l’experiment de l’austeritat d’esquerres.
El Parlament portuguès ara té més partits. Els ecologistes passen d’un a quatre escons. Amb un diputat, entra un petit partit de professors anomenat Livre, que s’assembla a la càpsula d’Errejón, l’extrema dreta i un grup ultraliberal. Amb poc més d’un 1% dels vots es pot obtenir escó a Portugal.
Democràcia porosa. En proporció, el Parlament portuguès té més diputats que l’espanyol (230 escons per 10 milions d’electors). Les seves 22 circumscripcions són més grans, sense el biaix restrictiu de les petites províncies espanyoles. L’abstenció s’acosta al 50% i no deixa de créixer des que va començar la crisi. Els portuguesos protesten així. Desgast sense terratrèmols. Amb el gran sisme de Lisboa el 1755 ja en van tenir prou.