Mediterràniament visibles

La Mediterrània és un univers mental, una manera d’entendre l’existència i de mirar el món. Com diu l’escriptor bosniocroat Predag Matvejevic: “La mediterraneïtat no s’hereta sinó que s’assoleix. És una decisió. I no un do. Diuen que a la Mediterrània cada cop hi ha menys mediterranis autèntics. No es tracta només de la història o la tradició, de la memòria o de la fe: la Mediterrània potser també és el nostre destí”.

Sense bandejar una identitat que enllaça l’herència i la modernitat, les dues ribes de la mar compartida s’han anat reinventant al llarg de la història i, avui, Catalunya entén aquest primer cercle geogràfic, cada cop més divers, com el bressol on construir una ciutadania mediterrània que ens permeti aparcar la idea de frontera associada amb el conflicte i esdevenir una frontissa entre el nord i el sud.

Amb l’aprovació de l’Estratègia Mediterrània, el Govern de la Generalitat es dota per primera vegada d’un full de ruta fet a mida d’aquest territori únic i el vincula a la diversitat i el diàleg, al veïnatge i les aliances en xarxa per millorar el coneixement, el progrés i la innovació sense oblidar les noves economies.

A partir dels valors democràtics, de pau i solidaritat, s’ha articulat una visió a mitjà i llarg termini, que s’alinea amb l’horitzó 2030 de l’agenda global que té com a guia els Objectius del Desenvolupament Sostenible. Perquè no podem ni desitgem defugir els grans reptes que afronta tot el conjunt del planeta: el xoc climàtic, la transició energètica, els desplaçaments de persones i les crisis humanitàries.

L’Estratègia Mediterrània integra la perspectiva de gènere i cerca el compromís del sector privat, de les institucions i la ciutadania per liderar un model de creixement inclusiu que faci visible la nostra manera de fer des de la mirada de la riba occidental, amb una capitalitat mediterrània de fet que ens pot aportar oportunitats i valor afegit.

Aquesta visió dinàmica, oberta i proactiva té com a guia un pla d’acció que enxarxa l’atracció i la projecció, l’intercanvi i la incidència. L’anàlisi de les relacions amb els diferents països que se situen a la riba sud millorarà els acords vigents i establirà plans específics per aprofundir els contactes amb altres pobles, en especial aquells d’on provenen les persones nouvingudes a Catalunya, i transformar les causes estructurals de les migracions. La nova estratègia també servirà per concretar el desplegament de les delegacions catalanes a l’exterior. I, en aquest sentit, tenim previst obrir-ne una a Tunísia ben aviat.

En un escenari on el volum de relacions no està sempre marcat per les distàncies, on afloren tensions com el rescat dels immigrants en alta mar, la integració de les persones nouvingudes i el debat entre turisme i tradició, la mediterraneïtat és una actitud. Volem ser mediterràniament visibles perquè tot allò que ve de la mar comuna té caràcter universal.

El Govern es dota d’un full de ruta fet a mida d’aquest territori i el vincula a la diversitat i el diàleg