Moció de censura fallida
EL Parlament de Catalunya va registrar ahir la quarta moció de censura de la seva història amb el resultat fallit de les precedents. Ciutadans, el partit més votat en les eleccions autonòmiques de Catalunya del desembre del 2017, amb més d’un milió cent mil sufragis, ha utilitzat un mecanisme parlamentari i democràtic com la moció de censura per tractar de fer caure el Govern del president Torra tot i sabent que no disposava dels vots necessaris. Es tracta d’un mecanisme impecable, amb independència de les interpretacions, i que en absolut no pot ser considerat una utilització de la institució i encara menys un atac a aquesta. La moció va originar un debat parlamentari molt intens però dins dels límits del parlamentarisme, cosa molt d’agrair tenint en compte que des dels plens del 6 i el 7 de setembre del 2017 han sovintejat excessos que sí que han desprestigiat la institució o l’han retorçat en funció d’unes finalitats legítimes però incompatibles amb les lleis vigents i els mecanismes de tot parlament occidental, tan allunyats de la idea que la voluntat popular està per sobre de les majories que requereix cada tràmit parlamentari.
La candidata de Ciutadans, Lorena Roldán, va presentar un programa de govern, amb les seves mesures corresponents. És una llàstima que l’activitat parlamentària sigui tan escassa pel que fa a programes de govern i iniciatives de futur. Ciutadans estava en el seu dret de provar de posar en relleu aquesta atonia de la majoria governant i de subratllar que és una opció que compta amb un important suport social a Catalunya. Tot i això, és qüestionable que Ciutadans renunciés al seu dia a presentar-se a la investidura després de les eleccions al Parlament del 21 de desembre del 2017, malgrat ser la força més votada. En aquell moment, la formació d’Inés Arrimadas va adduir que no obtindria el suport necessari per ser presidenta. Ahir també estava molt clar que la seva successora tampoc no ho aconseguiria.
La moció de censura va semblar en algun moment dirigida més a erosionar el PSC, amb el qual Ciutadans està disputant una important franja d’electors en aquestes eleccions generals, que a desbancar el Govern de Torra. El PSC va intentar no caure al parany i es va abstenir. Però no estendre un xec en blanc a la proposta de Ciutadans no implica que els socialistes siguin tebis en la defensa de la Constitució o de la legalitat democràtica, com es pretenia assenyalar per part de la formació taronja. De fet, també la diputada Lorena Roldán va evitar ahir la reivindicació de l’article 155, una cosa que fa poques setmanes era d’obligada referència en qualsevol discurs dels líders de Ciutadans i que ara constitueix un signe de moderació oportú perquè els partits que reivindiquen la Constitució haurien de ser els primers a tenir en compte la seva naturalesa excepcional, tal com ha deixat clar recentment el Tribunal Constitucional en una resolució. Una cosa és la retòrica del Govern de Torra i una altra els seus fets, fins ara dins de la legalitat.
Així, la moció de censura va servir sobretot per ressaltar les diferències entre les forces polítiques que reclamen el respecte a la Constitució i l’acatament de la imminent sentència del Tribunal Suprem sobre el procés que va culminar fa dos anys en una declaració unilateral d’independència que va resultar fallida.